Ocells a mitjanit

Escric amb tu el meu futur
-que ho hem tornat a fer-,
tu escrius amb mi i ho veus així
-que no n'hi ha prou i en volem més-.

Comptem el temps i es fa de nit
-que ho hem volgut així-,
però estem aquí sense fugir
-que no n'hi ha prou i en volem més-.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Com llumins molt lluny d'aquí
que cremen sense entendre el perquè de tot, de tu i de mi.
Han escoltat les nostres veus,
sords i muts hauran caigut per sempre
en l'oblit, retrobats més enllà del que hem viscut,
del que hem pogut pensar.
Hem après a no preguntar.
Digue'm tu com es fa això d'estimar.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Però deixa'm dir que mai t'he volgut ferir,
ens en fem càrrec que no ho hem volgut així, no.
Però deixa'm dir que mai t'he volgut ferir.

Ens hem cremat però ja queda en el passat,
que tu i jo ens hem estimat.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.