06 de març 2020

Dansa de la mort



De nen em van separar, de la mare per servir,
Un rei que amb molta avarícia, les terres va conquerir.
Em van dur al camp de batalla, un escut em van donar,
També em donaren una espasa i el poder d'assassinar.

Allà la por hi governava, la gent mor sense parar,
El rei tot ho posseïa, només feia que ofegar.
Viure era pura pobresa, jo només volia tornar
Tornar amb la meva família, els meus amics, els meus germans.

Dies sense fi, els anys em varen transformar,
Perdent companys dia a dia, moltes guerres vaig lliurar…

Espases ballen, dansa de la mort,
Els crits se senten, moren de dolor,
Famílies mortes que no han tingut sort,
Cossos estesos entre la foscor!

Les guerres anaven cessant, l'esperança va tornar,
El rei mort de l'avarícia, el malson es va acabar,
Quan per fi vaig tornar a casa, la mort no m'havia deixat,
L'infern a la meva mirada, me'ls havien arrabassat!

Dies sense fi, els anys em varen transformar,
La guerra, l'odi i la cobdícia, la família es va emportar...

Espases ballen, dansa de la mort,
Els crits se senten, moren de dolor,
Famílies mortes que no han tingut sort,
Cossos estesos entre la foscor!