13 de març 2020
Mitjons sense plegar
Si pogués canviar-te cada cop que sembles una altra
no és per tu
i si m'obres les ferides que em couen de nit i dia
no és per tu
cada cop que entro a casa sembla que em trobi a una estranya
no és per tu
i si t'odio per trencar-me els plans que vaig fer ara fa quinze anys
no és per tu
el temps que va passant fa que el camí cap al teu cor sigui més llarg
i el pis s'ens fa petit per poder amagar els secrets que portem dins
espera'm un cop més potser demà tindrem sort
espera'm un cop més que trobarem el nostre lloc
que junts vam somiar i on només hi érem tu i jo
i si arribo tard a casa entro amb por i sense gana
com un nen
i si et recordo al teu pare no vull que em facis més de mare
no és per tu
el temps que va passant fa que el camí cap al teu cor sigui més llarg
i quan ens discutim ho fem en funció de tot allò que ja hem patit
espera'm un cop més potser demà tindrem més sort
espera'm un cop més que trobarem el nostre lloc
en el fons tu has arribat allà on mai ningú no ha gosat
en el fons tu has arribat allà on mai ningú no ha gosat
si estem junts
si estem junts
podrem deixar els mitjons sense plegar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada