Atrevir-te

Mires
entre els barrots bruts
de la cel·la quotidiana
un tros de cel fosc
i alguna estrela llunyana
per no sentir-te sola
dibuixes a les palpentes
un pla de fuga com
una escletxa a les tenebres

La vida et colpeja
però encara et mantens dreta
com una boxejadora
acorralada pel sistema
i ara, et rendiràs?
O seguiràs donant-los guerra?
T'ho preguntes a les fosques
quan no pots calmar la fera

Atrevir-te
a fer teua la nit
que et van prendre
seguint la fúria
que et galopa per les venes
triar el camí
ser qui vols ser
aprendre a cuidar-te
atrevir-te és començar a alliberar-te

Atrevir-te
a deixar enrere el món que t'ofega
sentint-te viva
com un llamp en la tempesta
donar-ho tot
assumir el risc
tornar a estimar-te
atrevir-te és començar a alliberar-te

Penses
Ens movem per les pors?
o per les esperances?
Li dones voltes
estirada entre les ombres
de cara al sostre
esperant que arribe el monstre
O tu o el narrador?
Qui escriurà el final del conte?

Les teues proeses
no ompliran llibres d'Història
ni ho esperes ni t'importa
vols la vida i no la glòria
sublevar-te contra
el neguit que t'empresona
passar de la resistència
a ser una més de la revolta