Els dotze lladres

Una cançoneta nova
i una cançoneta nova;
i una cançoneta nova
bé la'n sentireu cantar.

Treta n'és de dotze lladres,
treta n'és de dotze lladres;
treta n'és de dotze lladres
que varen anar a robar.

Ja en venten tres trucs la porta,
ja en venten tres trucs la porta;
ja en venten tres trucs la porta,
la mestressa diu “Qui hi ha?”.

Soms a dotze amics de l'amo,
soms a dotze amics de l'amo;
soms a dotze amics de l'amo,
que hi volem enraonar.

L'amo és anat un xic fora,
l'amo és anat un xic fora;
l'amo és anat un xic fora
i més tard ja tornarà.

Ja en venten tres trucs la porta,
ja en venten tres trucs la porta;
ja en venten tres trucs la porta
ja la varen desbotar.

Ja me'n troben en a l'amo,
ja me'n troben en a l'amo;
ja me'n troben en a l'amo
i allà dalt en un replà.

La primera punyalada,
la primera punyalada;
la primera punyalada
ja l'en varen travessar.

La segona punyalada,
la segona punyalada;
la segona punyalada
ja l'acaben de matar.

La mestressa i la criada,
la mestressa i la criada;
la mestressa i la criada,
ja se'n posen a cridar.

Criden “Via fora, lladres!”,
criden “Via fora, lladres!”
criden “Via fora lladres,
que ens acaben de matar!”

S'escaigué passar una ronda,
s'escaigué passar una ronda;
s'escaigué passar una ronda
per allà baix a l'Empordà.

De dotze lladres que n'eren,
de dotze lladres que n'eren;
de dotze lladres que n'eren
en tots els varen agafar.