01 d’abril 2020

Adéu fins aviat



De tant en tant torno a ser jo
Somric i dic que vinc d'enlloc,
i pensaments a cau d'orella
m'aixequen d'un capvespre llarg i fosc.

De tant en tant, recullo estels
i me'ls guardo per la lluna,
i amb un got de vi i un rellotge trencat
sobreviuré.

Adéu, fins aviat,
fugirem a aixoplugar-nos de misèries d'un món que no hem triat.
Adéu, fins aviat,
construirem una cabana enmig de la gran ciutat.

De tant en tant, a contracorrent
navego per la vida,
i somio amb destresa
sentir tan sols un maleït bri de seny.

De tant en tant,
perseguint la sort, em trobo quan no em busco,
i els dos fent l'animal,
la nit sempre es fa més llarga de lo normal.

Adéu, fins aviat,
fugirem a aixoplugar-nos de misèries d'un món que no hem triat.
Adéu, fins aviat,
construirem una cabana enmig de la gran ciutat.

I quan torni a començar,
tornaré a sentir que tot té un nou sentit,
i seguirem més enllà,
perseguint els horitzons d'un nou camí.
I quan torni a començar.