07 d’abril 2020

Lluny



Lluny de tu
com ombres en la nit
mate el temps
mentre la veig dormir
hem encès
un petit foc al bosc
tenim fred
però almenys ja no té por

Lluny de tu
cuidant l'última llum
amagats
en terra de ningú
han bordat
gossos en la foscor
hem de marxar
no estem segurs enlloc

Lluny de la terra
on ens vam criar
la pluja a les cares
els cors enfangats
perduts en la boira
de la humanitat
ella em pregunta
jo em quede callat

Lluny de la vida
que no tornarà
els camins s'esborren
en la immensitat
mirant-nos la lluna
agafats de les mans
el nostre refugi
són records mullats
Lluny de tu
seguim vies de tren
caminant
amb els primers ocells
li he explicat
el conte dels soldats
no has de patir
ella somriu amb mi

Lluny de tu
a les ribes de l'oblit
hem salpat
amb les penes d'ahir
si Déu vol
creuarem aquest mar
abraçats
et recordem callats

Lluny de la terra
on ens vam criar
la pluja a les cares
els cors enfangats
perduts en la boira
de la humanitat
ella em pregunta
jo em quede callat

Lluny de la vida
que no tornarà
els camins s'esborren
en la immensitat
mirant-nos la lluna
agafats de les mans
el nostre refugi
són records mullats