Testament

Vint anys gemegant,
fent de l'angoixa el nostre cant.
Vint anys gemegant,
sentint les llàgrimes coll avall
i el cansament en caiguda lliure dins el cos.
Estem tan acostumats
a predicar al desert
que ni la sorra als ulls
ja no ens fa cap mal.
Dins del pou dels pensaments
cavarem la nostra tomba,
que ningú ens busqui l'ombra,
no ens la trobarà.
No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.
Només farem senyals de fum
per als qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió
per als qui encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d'encenalls.
Ni tan sols queden museus
on vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.