23 d’abril 2020
La reina de les neus
Penso en veure'l, despert,
sé que no és gran cosa,
potser si no mirem serà capaç de respirar
sota el gel.
Ja fa un temps que és menys gran
no sé si li van perdre
una edat a la meitat d'un dia que no era seu,
potser d'un vers.
Quan l'escolto no em sap greu
que sigui un pèl més alt,
que tingui un vidre mig clavat a la retina
i que les mans que no sap on posar
justifiquin els errors amb el nombre de cançons
que troben i perden.
Que tant se val si més tard
vindran mesos amb erra
i ens tindran esperant que el dia sigui un xic més llarg
potser demà.
Quan l'escolto no en sap greu
que sigui un pèl més alt,
que tingui una vidre mig clavat a la retina
i que les mans, que no sap on posar,
desconeguin els carrers i la forma dels diners
que troben i perden.
I busca pels racons
històries mortes dels herois
mentre jeu
amb la reina de les neus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada