La porta

Digue'm el que no entens,
vull viure aquest present,
per mi és un bon intent.

Des d'un primer moment
veient-te entre la gent
vaig començar a somiar eternament.

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.

Tanques la porta. No m'obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.

De la mà.
Ets cec, no sents, no vius, no vols agafar-me de la mà.

Entenc tot el que veig, el que visc quan tu no hi ets,
quan has decidit marxar i així amb el temps tornar-nos a trobar.
Però, nen, diga'm què fas, amb qui vas, com t'ho fas.
Quan de mi ho has volgut tot m'he cregut capaç de tot,
d'estimar sense voler, fer un petó sense pensar.
Has fet volar les mans al cel quan no he tingut ales per saltar.
M'ho ha recordat el temps, que sempre es fa esperar.
Has fet volar les mans al cel quan no he tingut ales per saltar.

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.

Tanques la porta. No m'obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.