L'home sol
camina vers el pou
del seus pensaments
no sent cap sentiment
els imagina, passa imatges
i les estudia dins seu
L'home sol
sovint tremola, sobretot de nit
surt i mira la lluna
riu poc a poc, plora de pressa
de por i de neguit
L'home sol
no troba conclusions, se li desfan
com castells de sorra en el mar
i quan parla, s'escolta la veu
és ronca i mai se li nua
L'home sol
camina vers el pou
dels seus pensaments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada