Com dos desconeguts,
que marquen el seu pas,
avui et veig tan lluny.
Tan desapareguts,
quan no trobem el mar,
buscant un raig de llum.
Com aquell nen tossut,
que ja no vol canviar,
pensant el que em sigut.
Se que no t'he perdut,
però no pot funcionar,
avui et veig tan lluny.
Vull tornar a recordar,
per no pensar el que vindrà.
Vull tenir-te al meu costat,
per no pensar el que vindrà.
Vull tornar a recordar,
per no pensar el que vindrà.
Vull tenir-te al meu costat,
per no pensar el que vindrà.
No, oh, oh...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada