Casa en venda

Vam creuar tot el bosc.
No vam voler fer cap
drecera perquè era l'últim cop.
De nou, el gran revolt
ens anava descobrint la casa.
Vam saltar la tanca
i vam seure prop del roure gros.
Vaig preguntar: “Fem bé?”.
I tu em vas dir, germana meva:
“Ja no és nostra”, agafant-me de la mà ben fort.

I si et truco tan tard
és perquè ningú més
pot entendre-ho. Ningú.

I si et truco tan tard
és perquè ningú més
pot entendre-ho. Ningú.

La casa dels estius.
Parlo de tardes infinites.
De com l'àvia reia
quan ens veia jugar els dos.
L'avi tornant de l'hort,
amb aquell gos que mai no creia.
Deia: “Ja m'hi poso”,
i es deixava marcar tots els gols.

Tu també encara els sents?
Tu també encara els notes a prop?
Tu també encara creus que,
de tot el món, els nostres eren els millors?