A Berlín, la neu no es cansa mai
I el terra congelat et pot fer caure.
A Berlín, el fred és infernal
I mentre espero el tren el nas se’m glaça
Per què has d’estar tan lluny?
Tinc sort quan penso en tu.
A Berlín el mur encara és alt
Si em parles de petons i d’abraçades
A Berlín les nits són de colors
I en mil racons perduts busco trobar-te
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada