La fortuna

Hem viscut tots aquests anys compartint les nostres vides,
cada estiu tornem a dir aquest serà irrepetible.
Hem passat mil i una nits navegant a la deriva,
quan xerrem pels descosits que el temps passa se'ns oblida.

Tu ja saps quan bufa el vent les paraules marxen soles
i el silenci es fa present quan no hi ha ningú a la vora.
I tan sols per un moment,
callem tots i veiem caure el sol rogent sobre mar blava.

Si algun dia em vens a veure, t'explicaré “batalletes”
com les que expliquen els avis als seus néts les nits més tendres.
I és quan lluites pel què vols, vas encara més enllà
i quan t'adones que el món és tan petit et sents més gran.

I amb una mica de fortuna
volarem fins a la lluna,
reviurem aquelles nits
de cançons vora del mar.

Ballarem sobre la sorra,
parem el temps una estona,
perquè amb tu mai es fa tard.

I quan no ens tenim, ens trobem a faltar
és quan estem junts que mai volem marxar.
I quan menys sabem més tenim per aprendre
somiem el que volem no hi ha res a perdre.

Si algun dia em vens a veure, t'explicaré “batalletes”
com les que expliquen els avis als seus néts les nits més tendres.
I és quan lluites pel què vols, vas encara més enllà
i quan t'adones que el món és tan petit et sents més gran.

I amb una mica de fortuna
volarem fins a la lluna,
reviurem aquelles nits
de cançons vora del mar.

Ballarem sobre la sorra,
parem el temps una estona,
perquè amb tu mai es fa tard.

Perquè amb tu mai es fa tard!