Rellotge de fang

Vols tota la llum del far,
no deixes claror per res més,
i de tant i tant mirar-te
no veus on ets.

Surt i no et facis més mal,
surt, que acabi sempre bé,
que les penes marxen quan t'agafa el vent.

Em penso que sé qui sóc però no ho sé,
perquè sempre sóc diferent.
T'ho prometo, intento fer-ho sempre bé,
encara que ho faci malament.

Tinc una part que crema, un tros de mi s'encén,
em capgira per dins, desfà el neguit eixut
i neteja els draps bruts.
Un tornavís de pedres, un cop de puny al vent,
una cançó de viure, una tarda plovent,
que m'empeny, que m'empeny, que m'empeny.

Si et vaig dir que sabia on anava,
No en tenia ni idea, presumia de ganes.
Vull pensar que és així, que en el fons és senzill,
tinc els núvols de blanc i un rellotge de fang.

Sigues aigua vida meva, sigues aigua.
Vine i marxa aquí a prop de la costa.
Sigues aigua vida meva, sigues aigua,
Tros de cel de colors que s'escampa.

Deixa que vinguin els dies
que et tremolin les cames,
que ploris de riure.
Que les llàgrimes parlin perdudes,
no entenen la vida, només volen viure.