Ulls de pallasso

Ja no t'importa escoltar-me,
tot i que era apunt per sortir a cantar-te.
I m'he fet equilibrista del circ del teu món.
Vam viure set o vuit nits a la caravana dels clowns.
I em descobreixo trontollant a la corda fluixa,
del somni a la fúria.

M'han dit que últimament se t'ha vist
recorrent el món, tot sol.
Que t'has convertit en nòmada,
on t'has deixat el cor?
Cadascun dels somriures fingits
dalt de l'escenari, rodó.
Sé que se'ls creu cada nit
algú que igual que jo,
no sap escapar-ne.

Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars encenent els canons.
Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars amb bales per matar.
No et fiïs mai dels ulls d'un pallasso.

Sento venir el teu acordió,
notes mal tocades, tot i que em perforen.
M'esforço en pensar que t'has cansat
ja de fer el rodamón.
T'esgarrapo el maquillatge
que portes als llavis farsants.
Però com a bon escapista
desapareixes,
colgat entre estrelles.

Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars encenent els canons.
Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars amb bales per matar.
No et fiïs mai dels ulls...
No et fiïs mai dels ulls d'un pallasso.