Didi

Has arribat i fas veure que no em veus.
La Clara ho diu i entre rialles ho comentem.
Tinc tantes ganes que arribis on estem
per abraçar-te i tocar la teva
pell morena i feta de fang,
palpar un moment
la tela del jersei blanc,
mirar aquests ulls que són de mel i que brillen diferent,
i és que ja ho diuen que aquest arriba sense avisar.

I no, no t'ho negaré:
l'amor és boig i em fa molta por l'adéu.
Però què puc fer-hi si jo vull estar a prop teu?
Quan neix el dia, quan brilla el sol,
quan plou la sort i l'aigua pinta el nostre món de mil colors,
quan la nit arriba i tanques els ulls,
per fer-te mil petons.