Un dia viuré

Un dia viuré més enllà de l'embranzida
L'espai incert de l'oblit
No portaré l'empremta pesada del granit
Ni el ceptre gravat
Vorejaré la pal·lidesa dels estanys
I les remors encalmades d'antigues tebiors
Vida sense ales ni mirall
Al ras llis de les aigües
Amb brogits entreposats
Com és el temps que fa llanguir?
Com és l'espessor del nom
Que ja no arriba a travessar la nit?
Viuré el llast ignorant el solc de les carenes
M'endinsaré dintre els camps de les fredors
Acolliré la blancor dels vents
Que abandona la tempesta
L'ànima rodolarà com inútil fruit sec
Viuré en fi la claror nevada de les fulles
Saludaré l'esplendor del vent
I la llum d'on brolla tota vida
L'esclat de vidre trencat i l'amor
Cantarà la bravada dels migdies
Puig cada ona, com l'ànima reneix
Dintre el blau esperat d'un naufragi
Un dia viuré més enllà de l'embranzida
L'espai incert de l'oblit
No portaré l'empremta pesada del granit
Ni el ceptre gravat