Illa

Una gota de terra acaricia la mar,
ella és aquella que tan he somiat.
Perquè ella és l'illa, no és un amor normal,
ella és una il·lusió que té gust a sal.
I dins l'olivera el temps s'ha aturat,
un timbal de pedra, boscos i animals.
No som un poeta, jo som escrivà,
un illot des d'on escric el que vull cantar demà.

Quan m'he allunyat de tu
fugint de jo mateix,
dins el pit sentia un dolor
que no es veu.
Com una llum en la foscor
del meu record,
un camí de claror i pau
que ho ompli tot de passió.

És sa meua presó, sa meua llibertat,
on totes les fronteres són cel, arena i mar.
Tan gros aquest petit món meu,
té un riu per creuar els seus ponts.
I jo que soc natiu, aquí sa meua vida hi viu fent niu.

Quan m'he allunyat de tu
fugint de jo mateix,
dins el pit sentia un dolor
que no es veu.
Com una llum en la foscor
del meu record,
un camí de claror i pau
que ho ompli tot de passió.