13 de novembre 2014

Així i tot



Així i tot, cada dia es torna fosc,
com un llagost de bot en bot,
queda clar que volia córrer món,
de camp en camp, de brot en brot.
De tant en tant s'oratge de la mar
li feia recordar.
Va fer un alè, es va ajeure davall un pi,
cada pinyó era un desig.
Així i tot va bé, així i tot va bé, així.

Va germinar sa llavor
que es va sembrar.
Serà es febrer, com cada any,
com una llum, com un estel a l'horitzó,
com cada nit a sa tardor,
com un arbre desfullat
davant sa fredor del món;
contemplava es seu entorn.
Així i tot va bé, així i tot va bé, així.
Però volia tornar
a cercar es seu encís.
De tres en tres, de sis en sis,
s'embafava de pastis,
d'ensaïmades de sant Joan.
Sa festa comença, va córrer s'alcohol
i es cavalls que peguen bots.
L'amo Joan arronsava en es Pla,
més d'un el va tastar.
Així i tot va bé...