Tot enrere

Vas venir enmig d'homes valents
trontollant sobre d'un camió,
amb una fotografia vella
i llibres al sarró.

Però a la nit quan acluques els ulls,
com si els dies no haguessin passat,
treus del fons del sarró tot allò
que havies amagat.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Han tornat els carrers i els mercats,
les riades baixant pels vorals,
el camí de l'escola a casa
esquivant els bassals.

Has vist de nou les fulles caient,
el tramvia robust i vermell
i el taller on vas aprendre l'ofici
i el teatre vell.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Han tornat els roures i els xiprers,
i el safareig i la bassa brillants,
a l'agost de collir móres negres
amb els teus germans.

Les ballades de festa major,
crits de ràbia davant del patró,
matinades i dies de vaga
i de revolució.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Ja mai més dormiràs com un nen,
romandràs ja per sempre despert,
que ara ja no ets més que un gra de sorra
enmig del desert.

I del foc que ara et crema per dins
dins la terra deixaràs escrit
que avancem sempre amb el vent en contra
fins a l'últim crit.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.