05 de novembre 2014
Que no s'acabi mai
En la línia de sortida,
faig estiraments i miro fixament
la cinta horitzontal d'allà al final.
Per primer cop,
tinc la certesa que, abans de caure mort,
avui, per fi, la trenco jo.
Quan sigui a terra i tothom em miri a mi
i els fotògrafs se m'acostin i m'agafin de perfil,
hi haurà algun periodista d'un diari nacional
que escriurà que el campió, estirat sobre la pista, tremolava i repetia:
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai.
En aquesta cambra, amb parets de color blanc,
m'ajudes a vestir-me i m'has fet recordar
la pista d'atletisme i aquell precís instant
en la línia d'arribada on, immortal, tremolava i repetia:
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada