M'és igual si avui plou

Ha arribat el dia en que per fi ens veurem un altre cop.
Després de tant temps no sé si puc reconéixer el teu look nou.
Texans negres i el batec del cor, batec al cap, batec al coll,
batecs i m'ho nota la gent.
Bategues tu, batego jo, batec a la planta dels peus,
batec a la punta dels peus.

Mentre em cordo botes negres, per variar, em sento jo.
Et demano de quedar més tard...no sé...tinc molta por!
I ens trobem abans de temps, i em mires tu i et miro jo
i ens mirem fixes a l'aparador.
I et veig tan bé, i em veus, no ho sé, torna el batec més intens,
torna el batec més intens.

Fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,
et descobreixen millor...
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,
però no marxis, si us plau...

Impossible explicar-te el que ha passat en tant de temps.
Els minuts semblen segons, les hores passen com si res.
Mentre parles, records a la pell, records de quan?, records de què?
Records de tantíssims moments.
Records sincers, pintats d'oblit, records que encara em fan sentir., records que encara em fan sentir.

Que no vull que arribi l'hora de marxar, vols anar a sopar.
Potser podem fer una pizza, però millor per emportar.
I em dius "n'em a casa meva" i jo no sé què fer, jo no sé què dir.
Els nervis em cremen per dins.
I et dic que sí, faig com si res, batec cada cop més intens, batec cada cop més intens...

Fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,
et descobreixen millor...
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,
però no marxis, si us plau...

Ens mirem, hi ha tantes coses a parlar, però decidim callar.
I el que passa a partir d'ara serà difícil d'explicar.
I la lluna ens farà sostre en una nit d'ombres gegants,
i tinc por que ara t'adormis i que et creguis que has somiat....

Perquè fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,
et descobreixen millor...
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,
però no marxis, si us plau...