Eduardo i el fantasma de la mascletà

És normal que et faça por, sóc un fantasma.
Vinc d'entre els morts buscant morts de matinada.
I si em veus rondant prop teu, mala barraca.
És normal que et faça por, sóc un fantasma.

Vius a una festa constant
lluint tot l'any el moreno
i amb accent cartagenero
fas bromes als convidats.
Balles la conga triomfal
dels que han vingut a forrarse
i tu et veus molt honorable
amb un vermú a cada mà.
Però quan a mitjanit
tornes a la teua alcova
em confons amb cada ombra
i mulles de suor el llit.

És normal que et faça por, sóc un fantasma.
Vinc d'entre els morts buscant morts de matinada.
No caldrà presentació, tens bona fama.
És normal que et faça por, sóc un fantasma.

És cert tot el que t'han dit:
no tinc ni cames ni pressa,
sóc tan sols pólvora i cendra
baix d'un llençol vell i gris,
que s'alça quan cau la nit
i camina per les cases
on vos amagueu els lladres
que heu saquejat el país.
I és cert que eres el següent,
i que ja he trobat l'escletxa
per a entrar a casa teua
i dur-te cap a l'infern.

És normal que et faça por, sóc un fantasma.
Vinc d’entre els morts buscant morts de matinada.
Comença la mascletà, no hi ha esperança.
És normal que et faça por, sóc un fantasma.