Ombra

Caminava al mateix pas,
en silenci perpendicular,
tacant l'asfalt,
escombrant la seva esquena.
I vivia de la llum,
de copiar l'exacte moviment.
Feia anys i panys
que escrivia les petjades rere seu.
-Aquí, va dir, el que plana des de terra.
Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant,
que es trobés dempeus plantat al seu davant.
I li diria que és millor
passejar aquest món
de dimensions que fer-se el sou
exercint de silueta.
Que voldria veure-hi de lluny,
que seria bo
deixar vacant el lloc avui.
Si li calen quinze dies, ja dirà…
I provar de respirar i sentir com es va inflant,
entelar el seu alè, reflectir-se i saber que tot,
que tot va bé.
Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant
Que es trobés dempeus plantat al seu davant.
I agrair-se tots els balls que van ballar.
Que la química i el cos en siguin part, com l'art
de la companyia grata, però es fa tard.