La penúltima

Han tancat el Baresito,
ja són les cinc del matí,
i encara portem la bufa
intacta i sense ferits.
Què farem si a esta hora als bars
només queden els cambrers
que vigilen els agritos
per a què reposen bé.
Mentres teníem el got ple
ens créiem els almiralls
i ara només som uns nàufrags
sense illes on naufragar.

Emporteu-vos la guitarra,
que aixina no em trobaran,
si les meues cançons tristes
em vénen a visitar.
N'hi ha que hem refreguen detalls,
n'hi ha que em criden mentirós!,
n'hi ha més d'una insoportable
i una que porta el teu nom.
Però cap d'elles va fer
que pensares en tornar,
potser només foren nàufrags
sense illes on naufragar.

Han tancat el Baresito,
resistim els més tossuts,
i és quan més notem les baixes
dels companys que tenim lluny.
Espere que aneu bufats
fent comboi pels bars del món
parlant de la reconquesta
planejant vostre retorn.
Tornarem a encendre el foc
d'este poble endormiscat
o serem per sempre nàufrags
sense l'illa on naufragar.