Cançó de bressol per la primavera

Menut meu, no tens per què plorar.
Menut meu, és l'hora de dormir.
Ja he mirat baix del teu llit,
ja he mirat i el monstre és com nosaltres.
A ell també li agraden els cels blaus.
A ell també li agrada beure orxata.
I sovint troba a faltar
les manisetes, les canyes i el fang.

Menut meu, que tingues bona nit.
Menut meu, somia amb els angelets.
Els monstres no, no són roïns,
volen dormir i els fan por els xiquets.
Ells no són els que porten els malsons.
Ells no són els que t'allunyen de casa,
ni fan plans d'austeritat,
ni furten tratges per vestir-se d'home honrat.
Menut meu, no tens per què plorar.
Menut meu, és l'hora de dormir.
Ja he mirat baix del teu llit,
ja he mirat i el monstre se n'ha anat.

No has vingut al món equivocat.
Has vingut a un món que resistix.
Ai, menut, no tens per què plorar
Si vols passaré la nit ací.
No has vingut al món equivocat.
Has vingut a un món que resistix.
Ai, menut, no tens per què plorar.
Si vols passaré la nit ací.