El teu jo

M'he permès signar quatre paraules,
les que he pogut estalviar
fins que n'he reunit així unes quantes
i ara només provo d'endreçar.
Fa temps que camino per la idea,
que va del sud a la curiositat,
que jo de tu no en sé més del que penses,
que tu de mi el que vulguis recordar.
He trencat la línia que ens separa,
la del temps, que em cremava a les mans.
Soc al punt des d'on parteix l'onada.
Jo, el teu jo, el meu jo,
que desitja a cada pas que tinguem sort,
tan futur, tan de prop
i seguim el fil de les paraules.
Com serà la lluna que ens espera
rere la persiana del teu llit?
Vaig prenent l'atzar sense recepta,
i ara, quan fa efecte, en dius destí.
Segur que hem tingut sort…
He trencat la línia que ens separa,
la del temps, que em cremava a les mans.
He firmat l'escrit com més m'agrada.
Jo, el teu jo, el meu jo
que desitja a cada pas que tinguem sort,
Tan futur, tan de prop
i seguim el fil de les paraules.