Cel estranger

Passaria tres vides pensant en ciutats
de les quals fugiria saltant pels terrats,
en la manera més digna de robar un llençol
que em servís com a tal, o com a eina de vol.
Ben mirat, avui soc viatger
de la línia més corba del fum del cafè,
d'una idea que es clava quan no penso en res.
Ben mirat, si t'he de ser sincer,
navegant a derives m'ho passo prou bé,
a la classe turista d'un cel estranger.
Ara que no tinc paraules,
ara que sé;esborra el temps.
Ara que visc a la lluna
i no sé ben bé per què.
Vagaria tres vides comptant els detalls
tan petits com les gotes que ens fan de mirall,
cada peça perduda d'un lloc incomplet,
les virtuts de la llana quan sé que tens fred.
Ben mirat, estic la mar de bé.
L'intangible és l'única forma que sé,
jo que visc en un astre i no penso en res.
Ben mirat, si m'he de ser sincer,
navegant a derives m'ho passo prou bé,
a la classe turista d'un cel estranger.
Ara que no tinc paraules,
ara que s'esborra el temps.
Ara que visc a la lluna
i no sé ben bé per què.
Ara que no som perfectes
i tenim el que sabem.
Ara que visc a la lluna
i no, no passa res.