Tornarem

Tornarem a Formentera, a un viatge sense fi,
tombarem es nostres caps damunt s'arena,
cantarem amb ses guitarres fins que es dia sigui nit,
mos besarem fins quedar ben adormits.

Per camins sense fronteres, caminant sense destí,
menjarem fins a tenir ses panxes plenes,
becarem prop d’una cala davall s’ombra d’un vell pi,
mos fondrem amb sa quietud des paradís.

Mai, Mai, Mai, Mai,
tornarem a separar-mos des present.
Mai, Mai, Mai, Mai,
tornarem a barallar-mos amb es temps.

Tornarem a Formentera com si fos es primer pic,
surarem sentint la mar davall s'esquena.
Viatjarem fins que sa lluna ens il·lumini els nous camins,
Mos perdrem dins es paratges blau-marí.

Per camins sense fronteres, caminant sense destí,
menjarem fins a tenir ses panxes plenes,
becarem prop d’una cala davall s’ombra d’un vell pi,
mos fondrem amb sa quietud des paradís.

Mai, Mai, Mai, Mai
tornarem a separar-mos des present
Mai, Mai, Mai, Mai
tornarem a barallar-mos amb es temps

Enmig de la terra banyada de mar,
guaita una roca desigual
que, com un vincle natural,
enllaça es planeta amb tot l’espai.

Sentirem es poder
d'aturar es temps de cop,
mos banyam amb sa màgia de Formentera.

Mai, Mai, Mai, Mai,
tornarem a separar-mos des present.
Mai, Mai, Mai, Mai,
tornarem a barallar-mos amb es temps.