Ratllant el marbre

 Afamat d'experiències i de sorpreses,
fart de ser l'home estàtic disfressat.
Un dia com tants per fi vaig fer-me la promesa
de veure món abans que se't fes tard.
Vaig guardar al traster el sac de la resignació,
vaig voler beure'm el món d'un sol glop.
Lluny van quedar amors, amics, auxilis de nostàlgia,
volia més i més i més,plantar llavors de màgia.
I no em feu dir-vos perquè
però vaig anar a petar aquí,
a partir d'ara tot s'hi val, m'ensibornaré.
Aquests carrers empedrats, fragància de nummulit,
seran la meva casa, el meu celler.
Milers de vins vaig  tastar sempre cercant
la mà tremolosa i tendra d'una nova amant,
buscant respostes, fent l'amor m'era borrosa,
sonaven campanars a deshora quan son les dotze.
Vine mossa, torna amb mi,
dóna'm mapes pel meu camí.
Fem albades, fem l'amor
mil pecats però no em deixis sol.
La inestabilitat ara em donava pau,
els canvis sempre són bons crec haver sentit.
Vaig fer potser massa viatges pels carrers del mar,
les nits se'm feien llargues, efímers els matins.
Vaig veure com mil prejudicis ens encadenen,
com podem alliberar-nos, creuar la carena.
Vivia pel moment però el vent em va deixar clar
que no tots els moments son bons també hem d'apoquinar.
Vine mossa, torna amb mi
dóna'm mapes pel meu camí.
Fem albades, fem l'amor
mil pecats però no em deixis sol.
I no espereu que us doni cap conclusió,
segueixo com vós, buscant a déu entre la boira.
Encara em queda vida per veure-hi millor,
quan més sé més se que no sé,
ja coneixeu la història.
Tan sols sé que el viatge se'n va sense un bon amic,
i si la musa us vol besar feu-li un petó per mi.