L'ombra feixuga

Plou i el cel és tan negre
i tu ets tan lluny…
Som sota l'ombra d'un adéu
l'ombra feixuga d'un adéu.
Diu que ens ha d'anar bé als dos
però també diu que els núvols no han de canviar de color.
Això és un diluvi,
no para de ploure.
Plou sobre aquesta teulada
sobre arbres i valls i pobles
sobre carrers, fanals i cotxes
i a la finestra del teu pis
també cau l'ombra feixuga,
l'ombra feixuga d'un adéu,
d'un adéu.
De sobte es fa el silenci
i amaina la tempesta
i no sé què és pitjor
si la caiguda o el vertigen
d'una miserable gota
sobre el fang del meu jardí.