L'home i els vents

Una ceba, un drap i un ganivet.
Un mapa d'estrelles i un xiulet.
I un castellà raro mig francès.

Dos cicatrius d'origen canviant.
Xancletes de dit amb calcetins.
I el bon pas de qui es sap el camí.

No portes pes
si vols que t'emporte el vent.

Volia fer-li una cançó a un bon home
que vaig conèixer de xiquet.
És cert que m'he inventat algunes coses,
a les cançons això es permet.
Mai sabrà que la cante.
Mai no ho sabrà. I li l'haguera bufat.

Potser no teníem ni deu anys
quan el seguíem per Lo Torrent
i ja ens oferia cigarrets.

Li parlàvem tots al mateix temps
i ell com si res es xuplava el dit
i l'alçava cap a l'infinit.

Calleu! Calleu! Mireu com bufa el vent!
Calleu! Calleu que ja comencen els vents!