Imparell

Tirolines i camins de pas,
tu i jo en un marge
espiant com ballen els sants.
Soc imparell i sura la calor,
jo sé d'un lloc on fa solet
i estarem millor.
Hem escoltat murmuris i elefants,
trepitgem herba i sentim la pluja a les mans.
Ets imparell i pesa l'horitzó.
Ara com ara la veritat és una cançó.
I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
a una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.
Quatre fotos, passa un avió,
al nostre cap natura sàvia i gravo el record.
Som imparells i nedes dins del mar.
I ens amaguem a l'aigua com un fil de pescar.
I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
a una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.
Imparells com tu i jo,
Imparells com el sol,
Imparells som tots dos.

I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.