Ara, aquí, present

Jo que tinc la raó més alta que la paret,
he apuntat ben amunt, m'he apostat la lluna amb el gallet.
Una bala brillant travessant la pols de l'infinit,
més llunyà, més enllà del que pot assenyalar cap dit.
Ara peso el temps a una balança i t'enyoro a ritme constant.
Hi ha minuts que ens duen l'equipatge, d'altres un instant.
Els motius serveixen com a planta i jo rego cada matí.
Interiors i plecs en una manta, versos al coixí.
Ara, aquí, present,
ara, aquí, present.
No diria res que no pogués sentir.
Ara, jo, aquí,
ara, jo, aquí.
Ja no sento res del que no pugui dir.
Una línia de fum surant per darrere el tret.
Resseguir-la amb els ulls, com qui busca un record incert.
De metralla vaig fer aquest somriure que m'aguanta el cap,
de badalls la saviesa que decora tanta realitat.
Ara peso el temps a una balança i t'enyoro a ritme constant.
Hi ha minuts que ens duen l'equipatge, d'altres un instant.
Els motius serveixen com a planta i jo rego cada matí.
Interiors i plecs en una manta, versos al coixí.
Ara, aquí, present,
ara, aquí, present.
No diria res que no pogués sentir.
Ara, jo, aquí,
ara, jo, aquí.
Ja no sento res del que no pugui dir.
Jo no puc escoltar-vos, ja no puc sentir el dolor
d'una bala perduda que, de cop, travessa el cor.
No hi ha crit, ni bandera; no hi ha vent que bufi tan, tan fort.

Ara, aquí, present,
ara, aquí, present.
No diria res que no pogués sentir.
Ara, jo, aquí,
ara, jo, aquí.
Ja no sento res del que no pugui dir.