Vaixells de paper

Tota la vida amb els colzes esmolats
i la cadira s'ha unit a la pell
passant per crives que separen els humans entre els que dicten i els intel·ligents
que diguin tant se val
els obedients
els més covards
colors i fulls en blanc
i menys motxilles i files i nens amb els braços lligats

Vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
d'uns esclaus que juguen a ser déus

I tots aquells que van fer créixer al teu costat  .
corren per viure per sobre els demés
al cementiri tots ens podrirem igual
almenys que diguin per fi ja estàs quiet .

El que diguin tant se val
ser diferent
és ser especial
d'imbècils sempre n'hi ha
lluitant per viure a la cima i pixar contra un vent congelat

Vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
d'uns esclaus,
que juguen a ser déus