L'escletxa

De tot el que vam aprendre intentem sempre treure el millor.
De tot el que vam perdre no només va quedar el dolor.
Ara tot concentrat i processat, ja sentim el calor
de la gent que s'acosta amb respecte i mostra el seu suport.

Ara que entre mans tenim un monstre del que poc se'n parla.
Si no fas la cantada de la setmana,
si no crides l'atenció de la mainada
o piques portes, ningú en parla.
És trista la vida des de l'altra banda.
però t'acostumes a estar a lloc fosc
i un s'adapta a l'entorn, doncs mira, com es pot.
Aquest món està podrit a tots els llocs, però
queda una escletxa sempre per on surt foc.

Escolte el crit del tren que marxa fora,
fum i locomotora,
Si el rap porta a l'exili alhora farem escola.
La teva veu penjant-me en via telefònica
i jo escrivint el hit de l'any amb Homes Llúdriga.
Tinc un viatge al fons de la memòria viva,
pague un peatge al cor d'aquella que m'estima.
Amor i odi no fan química,
me'n vaig a vore món
perquè si no vaig a tornar-me boig sense una eixida.
Tot lo que som, tot lo que varem fer,
per cert, el mar de la distància està embrutant-se.
Charly, dona-li mil voltes,
caminaràs en cercles. Al final, el home i l'speed et diran qui eres.
Vull un futur a soles, desobeint les lleis,
els versos d'Ausiàs March, la veu de Morrissey.
Vull endur-me com Viedma la vida per davant,
tindre principis nets, que paguen els covards.

Amb la calma que provoca tancar algunes coses.
Veient-les venir, al marge del circ.
Hi ha algunes conductes contagioses
que no volem adquirir ni afavorir
perquè ja sabem on et duen.
Suem cada play però els plays ens la suen.
Continuem per on s'adeqüi però ens porta cua.
Et diran que el teu producte es devalua.
Enamorado de mi pena como Rosalía de Castro;
mirando los astros día tras día,
entre trastos, en busca d'una melodia.
Rapejo inclús quan dormo, és una bogeria.
Demà se m'acaba el subsidi
però sempre hi ha una escletxa per on surt llum.
Demano als meus que em cuidin.
Volia ser John Legend, però Ohio és molt lluny.

Habitar los márgenes,
salirse del mapa,
cartografiar el corazón en busca de una senda a casa,
hacerle menos caso a la razón como instrumento.
abrirse a la emoción y bostezar lamentos.
¿problemas burgueses? o príncipes desheredados.
A mi generación se le vendió que el monte iba a ser orégano.
Mientras levantábamos puertas al campo
y míranos, ahogándonos en la pantalla del ordenador como Narciso.
A cuestas con los títulos y las ilusiones como Sísifos.
¿O no? No pienses y actúa.
Ve donde te lleven tus sueños mientras consumas.
Yo me olvido de mi yo y soy más yo que nunca
si hago cosas por amor, no por los frutos que uno siempre busca.
Te han contado que el destino es cosa tuya
y es mentira, es cosa nuestra,
nada logras si no es con ayuda.
Que nadie va a vivir por ti la vida
pero cuida a quien te cuida y a quien no,
esa es la revolución.
La resistencia es abrir el corazón cuando todos gritan ‘guerra’.

Un barco sin rumbo zarpó el mar de sus mejillas,
Cuando vio que la vida era lo que había entre soga y silla,
Las pérdidas le han obligado a no aceptar migajas,
Al fin y al cabo, to' se pasa superando bajas,
Encajando, asumiendo que toca sufrir,
Cuando lo bueno es que lo malo toque ya su fin,
Tan diferente a como solía verle al irse,
Tan orgulloso de construirse por deconstruirse,
Uroboros rodeando la manzana,
Impío escupiendo al altar de mi fe pagana,
Contradictorio como cualquier genio,
Humilde en la victoria, y arrogante si otro acaricia el premio.

De tot el que vam aprendre intentem sempre treure el millor.
De tot el que vam perdre no només va quedar el dolor.
Ara tot concentrat i processat, ja sentim el calor
de la gent que s'acosta amb respecte i mostra el seu suport.