Mestres de la guerra

Mestres de la guerra
Els qui feu els fusells
Els mortífers avions
I les bombes gegants
Amagats rera els mur
Amagats al despatx
Jo puc veure qui sou fins i tot disfressats
Res mai no heu fet
Tan sols destruir
Jugueu amb el món
Com si ell vostre fos
Em poseu un arma a les mans
I torneu al forat
Com les rates s'esmunyen quan arriba el combat
Heu sembrat la por
Més terrible que hi ha
És la por a portar
Fills a aquest món
Amenaçant al meu fill
Que no és nat ni té nom
No mereixeu la sang que us corre pel cos
Inexpert com jo sóc
Per parlar lliurement
Direu que sóc boig
I que sóc ignorant
Però jo sí que sé
Tot i sent boig
Que mai no tindreu ni pau ni perdó
Com Judes d'orient
Mentiu i enganyeu
Em voleu fer pensar
Que una guerra es pot guanyar
Però jo sé com viviu
I també com penseu
Com veig l'aigua del riu morir al clavegueram
Fabriqueu l'armament
Que altres dispararan
I us asseieu a mirar
La gran llista de morts
Amagats en mansions
I la sang del jovent
S'esmuny del seu cos i s'enfonsa en el fang
Ara tinc un dubte
Tan bo és el diner?
Us preteneu redimir
Comprant el perdó
I llavors quan la mort
Us prengui la carn
Sabreu que els diners no us serviran de res
Jo us veuré morir
Molt, molt aviat
Jo us seguiré
En el vespre funest
I quiet miraré
Com us baixen al sot
I no marxaré fins saber que sou morts.