Miràvem junts pel finestral
plovia i tot estava moll,
la pluja ens feia estar aprop, tan aprop...
Mai hauríem vist aquell final.
Ara la pluja s'ha acabat
la teva absència em deixa sol,
segurament el cel no em vol
la pluja no et farà tornar.
És amor, el que tinc al cor...
El meu cor està plorant,
t'enyora tant o més que jo
està ferit malalt d'amor, sí d'amor,
quan et somia li fas mal.
És amor el que tinc al cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada