Terranova

Són morts que no descansen
A la verbena de Sant Joan
És l'empremta que ja s'ha esborrat
L'instant que mai més tornarà
I jo tinc suor freda i, de tant en tant
Me'n vaig tan lluny per no fer-te mal
De tant ensopegar
La pedra s'ha esmicolat
I el meu amor s'ha perdut en el temps
La princesa ja té pretendent
No cal que et manifestis
Tu ja no tens ni mai tindràs poder sobre mi
Empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat
Jo he crescut sense lliri a la mà
L'escorpí va injectar-me el verí
El braç no cau ni penja
I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car
És més que un sentiment/ La plenitud del lladregot
És aquell que ara diu el pregó
El culpable d'un combat a mort
La pressa ja no mata
I el presoner troba la pau a dins la presó.