Aquí tens el meu braç

Inèrcia maca, on t'has amagat? Soc el senyor amb la rosa al trau, vinc net i perfumat.
Inèrcia, estova'm les extremitats. Inèrcia, jo t'obeiré; tu marca la velocitat.
La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar.
Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes culturals.

Inèrcia, espero el dia assenyalat que, per damunt les veus del món, refilarà el teu cant.
Inèrcia, crida a l'ordre, i si em dona per tenir suggeriments, em pots emmordassar.
Pujats dalt de la tàpia els xavals espien el banquet dels grans
i esperen convertir-se en bona gent, i que ho siguin tots, n'espero ciutadans exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble,
les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Inèrcia, injecta'm l'anestèsia, va, no veus que ho tinc tot preparat, aquí tens el meu braç.
Inèrcia, estem parlant de quantitat, porta una dosi suficient per adormir elefants.

M'agrada sortir a caminar a la tarda,
però els horaris d'institut poden ser una trampa.
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
-mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-.
Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores
-n'evito d'altres per no creuar-me amb uns exsogres-
i penso en mi, i en el disc, i en amics que fa temps que no he vist
i, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà,
pujo a un ascensor i em preparo un sopar,
ai, Inèrcia maca, on t'has ficat?

Tinc una veïna, francament, no confio que l'agafin a l'audició.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Joder Inèrcia, va, que només veure'm se'm deu notar
el temps que fa que porto aquí esperant.
Vull una dosi per adormir elefants.
Injecta-la al meu braç immaculat.

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó...
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però es queda al replà...