Dona petita amb por

Pa amb oli i sucre

Pa amb oli i sucre,
quina pensada
per donar gust
a la mainada.

La llesca s'unta
amb el setrill
però amb molt de compte
que hi ha perill.

Després el sucre
ben escampat
que tot en quedi
ben impregnat.

I apa, a menjar-se'l,
que res no hi ha
més agradable
de mastegar.

Podem ser millors

He trobat un aire nou
En un món on les idees són tresors,
He aturat tot el que es mou
Per poder veure el que importa de debò.

He admirat generacions
Que han lluitat per poder tenir llibertat,
Que han alçat revolucions,
He vist que tot és possible en aquest món.

Ho sents com entra al teu cos, com entra al teu cos.
Potser podem ser millors, podem ser millors.

Hem jugat i re-inventat
Unes lleis que deien com havíem de ser,
Podent volar damunt d'acer
Hem encongit tot un planeta als nostres peus.

Hem caminat per sobre el mar,
Hem pogut conèixer pensaments semblants,
Hem lluitat per no oblidar
Què és el que ens fa veure que tots som iguals.

Ho sents com entra al teu cos, com entra al teu cos.
Potser podem ser millors, podem ser millors.

Camí del far

Després de molt caminar sóc aquí,
per fi dins del cor hi ha llum.
El sol s'enfonsa, vermell és el seu comiat,
amb ell mor tota falsedat.

Em llençaré a l'abisme, potser,
i un àngel em salvarà.
Les ales entumides no recorden com volar
però la por ja és ben lluny d'aquí.

Mai res no acaba, la vida no es pot aturar.
Tot és canvi i transformació.
Un dia aquí dalt i el següent allà avall,
el cicle segueix endavant.

Així que... em llençaré a l'abisme, potser,
i un àngel em salvarà.
Les ales entumides no recorden com volar
però la por ja és ben lluny d'aquí.

Al silenci he sentit que res no és etern
quan jo ho veia tot fosc.
Llàgrimes com estels caiguts
anuncien nous somnis i il·lusions.

Així que em llençaré a l'abisme, potser,
i les ales bategaran.
Ja no és temps de mirar enrere
sinó de volar ben alt,
doncs la por ja és ben lluny d'aquí.

El pou dels mil petons

El poni fuig, la joventut, apostes per guanyar

Però guanyes poc, ja no tens sort

La sort també se'n va

I ets obligat a viure amb la teva por insultant

Tu vius un món que és irreal

Al pou dels mil petons

Faig el carrer, em torno a xutar, em moc pel Buggy Bar

Perdo el control i caic adormit

A sobre d'una obra d'art

I encara no he viatjat prou, ni prou secrets guardats

Ho deixes tot per seguir viu

Al pou dels mil petons

I sovint quan la nit es suau

L'escòria i els creients

Recollim els cors i ens dirigim'

Al pou dels mil petons

Sexe abundant, amuntegats als limits d'aquest mar/

No quedaran més oceans

Per carronyaires com jo

Però vaig salvar aquell vaixell i vaig beneir a la gent

Consentint naufragar

Al pou dels mil petons

El poni fuig, la joventut, apostes per guanyar

Faig el carrer, em torno a xutar, em moc pel Buggy Bar

No crec que mai en tregui res venent els meus regals

I el teu record segueix tan viu, amb tu ho vaig fer tot

A excepció del que mai vam fer

Al pou dels mil petons.

Pena

Què fa que et sorprengui el meu neguit,
si ets tu qui no el consola?

No té cap solució, el que sento jo
ja no és amor, és pena.

Per què vols que et digui la veritat?
Si llavors no m'escoltes,
i segueixes recordant
tot el que era mentida?

No té cap solució, el que sento jo
ja no és amor, és pena.

L'esperit xai

Vull venir al teu corral per nadal
i estimar-nos sense fer-nos mal.
Aquí a fora tot segueix igual,
vull venir tots els dies de l'any,
vull celebrar amb tu l'Esperit Xai.

No em compris res, només vull sort,
regala'm el nord per sortir junts.
Si et sento a prop miro més lluny,
cap amunt amb tu, prats verds infinits.
Entre els dits el fum d'aquells dies durs.

Amb el cel als ulls i el vent de quan vens
tenim temps per tot, sempre hi som a temps.
Que no sóc ningú però n'estic segur
que estic aquí amb tu.

Així és el teu nadal,
així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar
no ho pot canviar ningú.

Pujo fins al cim d'un altre jo i em veig,
preguntant qui sóc i no em respon ningú.
Desfaig nu el camí del crec i del no crec,
tot i plorar ho faig sempre amb els ulls oberts.

Millor llençar-nos junts, que tot el que ja hem fet.
Fes-me lliure així, com només tu saps fer
i no ens caldrà pensar en res més.

Vull venir al teu corral per nadal
i estimar-nos sense fer-nos mal.
Aquí a fora tot segueix igual,
vull venir tots els dies de l'any,
vull celebrar amb tu l'Esperit Xai.

Remugant pels teus camps plens de flors,
som molts xais i no ens calen pastors.
Som aquí i no tenim res més gran,
som millors quan sabem que hi som tots.

Així és el teu nadal,
així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar
no ho pot canviar ningú.

Viurem mil dies d'aquells que es troben a faltar,
les tardes pasturant, les nits que es feia clar.

Millor llençar-nos junts que tot el que ja hem fet.
Fes-me lliure així,com només tu saps fer
i no ens caldrà pensar en res més.

L'odi pot més

Trenca'm el cor mil vegades que no em sentiràs cridar
Encara que em fessis tornar cec així i tot veuria clar
Que l'odi pot més

Oblida'm a l'últim racó de món que fins i tot allà et faré nosa
Fes el que et sembli per avorrir-me i pensar en mi et farà plorar
Que l'odi pot més

Val més que et facis a la idea que jo no penso pas canviar
Sentiràs bé la meva mofa fins que arribi el teu final
Que l'odi pot més

Res a les butxaques

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

M'he perdut a les barraques de Reus
M'he trobat en un moment especial
Justament quan em marxaven els peus
He notat una força que em tirava endavant

Sóc a Vila un 30 d'agost
La calor apreta als castellers
Descarreguen un 4d9
I de cop saltem

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

M'he perdut a la Plaça de la Font
Just allà on acaba el correfoc
De cop ballant ja no en tenim prou
I ens apropem al cel sense moure'ns de lloc

Em sembla que ja no estic seré
M'he tornat a perdre per la Mercè
Quan l'eufòria conquereix el carrer
Crec que saltaré

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
i torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Sense res a les butxaques
Lleuger com un fly.

Paris

Un viatge a París
Un sopar davant del Moulin Rouge
Je t'aime mon amour
Un retrat original
D'aquell pintor romàntic del que tant
Me'n has parlat
Tot t'ho donaria
Però no puc
Només podem imaginar
Que tu i jo fugim d'aquí…

Soc així, molt normal
Tinc poques coses per donar-te
Soc així, essencial
No esperis llargs viatges
I jo soc així, molt formal
Tinc poesies i carícies
No soc gens excepcional
Però tinc un univers només per tu...

Una casa als quatre vents
Vora el mar de l'Empordà
I un gos o potser dos
Tres estrelles Michelin
D'un bon restaurant jo robaria
Per poder-te-les regalar
Tot t'ho donaria
Veu d'aquest vi
Fes volar la ment amb mi
Tu i jo, fugim d'aquí
Soc així, molt normal...
Tot t'ho donaria
Veu d'aquest vi
Fes volar la ment amb mi
Tu i jo, fugim d'aquí

Soc així, molt normal
Tinc poques coses per donar-te
Soc així, essencial
No esperis llargs viatges
I jo soc així, molt formal
Tinc poesies i carícies
No soc gens excepcional
Però tinc un univers només per tu...

La buidor del poeta

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar.

Que anys han passat! Lo riu ni la ribera
ja no coneixen a son vell cantor.

Totes les ones de la mar
m'han envestit en so de guerra,
tot udolant com a lleons,
com a lleons sedents de presa.

Han rodolat pel meu damunt
obrint ses boques de caverna,
los cops de mar d'un a un,
van rodolant, van rodolant,
sobre ma testa.

“Rebuig del temple sant!”
“Mal sacerdot!”
“Dolent poeta!”
“Mal sacerdot!”
“A la presó!”

Qui et fa companyia?

“A la presó!”
“Rebuig del temple sant!”
Verdaguer!
“Quan te veurem pres en cadena?”
“Colgat set canes sota terra!”
“Dolent poeta!”
“A la presó!”

Qui et fa companyia?

“A la presó!”
“Rebuig del temple sant!”
Verdaguer!

Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d'arena!

Em volien fer passar per boig, i els bojos eren ells: uns presoners massa fets a ses cadenes... i jo em pensava que la poesia era un port, el final d'alguna cosa. I ara, no res... per què cantar? Per què escriure més?

Però ja has escrit... no ho pots desfer. Has viscut per escriure. Tots els teus versos, tots, són una casa, una casa enorme que ens fa aixopluc, una casa més blanca que la que volíem.

I més falsa! Va, prou, ja n'hi ha prou! Que no ho veus? Has escrit i has viscut com si tinguessis ales, i només tenies ganes de volar! Et volies guanyar el cel amb paraules?, amb cançons?... Però, què et pensaves? Mos dits s'han envellit sobre les cordes de l'arpa. Jo, ja he acabat.

Tu, acabat? És ara que ets savi! Mira! Escolta!

No és pas això, la vida. Això no és res... Ja ho entendràs.

No és res? Tot el que has fet i tot el que has escrit, això és una vida.

Adéu-siau, cançons de primavera!,
ja no emmelareu mos llavis altra vegada,
ja no fareu batre les ales del meu cor.

Deixau-me ben a racó,
ben a racó i a mà esquerra
com un moble ja romput,
com un vell que palanqueja;
deixau-me al fons de la vall.

Algun dia m'alçaré
des de la vall a la serra ,
de la serra al núvol blanc,
del núvol blanc a l'estrella,
de l'estrella a l'infinit
que mon esperit sedeja.

Oh! Blanques cimes del món,
jo petjaré vostra testa.

Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.

Oh boires que us enfilau,
jo us tinc de deixar enrere,
tot volant amunt, amunt,
crisàlide que s'encela,
oblidada de que ahir
era un cuc sobre la terra.

Los rosers perden la fulla,
les roses perden l'olor.

Lo cor de l'home és una mar.

Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d'arena.

Mirada

Ja fa temps que mires
més lluny del més enllà,
però no faràs que torni
a força de mirar.
A força de mirar no tornarà.

Et tornen la mirada
al mig de la foscor,
uns ulls que t'enamoren
al fons, a l'horitzó.
Uns ulls que et miren com miro jo.

Sorra de platja

Sorra de platja
fotos de mi mateix mirant el mar
i pensant,
poemes visuals.
Seria un error pensar que aquest moment
és infinit...
Cables d'antena pelats,
imatges que no arribaran.
Cotxes en marxa,
fuges cap algun lloc on no estic jo.

Agafo paraigües,
surto descalç buscant carrers mullats.
Deixa'm enrere
que ja estic fart de comparar-me.

Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar.
Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar.
Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar.
Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar...

Pare nostre que esteu a l'infern

Esperant el judici final
i demostrin que és veritat
que hi ha un Déu allà a dalt
escrivint llistes de convidats

El diluvi universal
hidratant aquest món malalt
i els fidels navegant
entre fems de lleons i elefants

vols dir que no t'han mentit?
entre llums i decorats?
de costelles surt la dona i el pecat
van cremar vius els interrogants
o en està el manament que permet abusar d'infants?

veus l'anyell de Déu udolant
violadors vestits de capellans
predicant la humilitat mentre tenen tot l'or amagat
reprimits amb bromur a la sang
a la boca el cianur parlant
i a la creu dessagnat veig un màrtir que s'han inventat

no li trobo cap sentit
mal-gastar aquest regal
viure amb por a que et jutgi un ser celestial
jo em quedo aquí, vivint en pecat
les trompetes dels àngels s'han desafinat

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
I no ho entenc
som un trist experiment que no ha anat bé

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
no som res
ja són masses guerres en nom teu

M'han donat el cos de Crist
m'he begut la seva sang
practicar el canibalisme no és pecat
jo em quedo aquí
tu no em jutjaràs
desitjant que set plagues rebentin el Vaticà

On ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
I no ho entenc
som un trist experiment que no ha anat bé

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
no som res
masses vides per un Déu que no existeix

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Sota la llum clement
del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara".
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

Res-pirar

El món no sabia que era tan gran
el món no sabia que era tan enfora
el món... el món...

Aquella paret que no me deixa respirar
res-pirar, res-pirar, pirar
que és anar-se'n i no tornar.

Adéu-siau, plaers del món

Adéu-siau, plaers del món,
adéu-siau, no us puc tastar,
potser d'altres de més purs em criden.
Adéu-siau.

Que n'és de dolç,
quan lo cel se desvetlla,
que n'és de dolç,
quan la terra s'adorm.

Per a mi ans també ho era,
mes ai!, que no ho és, no,
d'ençà que tinc d'eixir-hi
com un perdut!, tot sol!

Adéu-siau, plaers del món...

Que n'és de dolç,
quan los saules no gronxen
sortir de les masies
a prendre la frescor!

Per a mi ans també ho era...

La caseta blanca era un somni.
Només la poesia la pot fer durar.

Amor de lluny

Ja fa dies que no dormo
tot pensant en tu i en mi.
Ja fa dies que t'enyoro.
Massa dies que no visc.
Vas anar-te'n a Paris
vas anar-te'n a l'Habana
i al sentir-te tan llunyana
neix un trist amor de lluny.
Una vida que s'esmuny
entre acords i dissonàncies
jo t'estimo en la distància,
jo t'estimo sols a tu.
I és aquest amor de lluny
el que em crema i em trasbalsa
i em travessa els ulls.
Vas anar-te'n a Paris
vas anar-te'n a l'Habana
i al sentir-te tan llunyana
neix un trist amor de lluny.
Una vida que s'esmuny
entre acords i dissonàncies
jo t'estimo en la distància,
nanoninoninoniano sols a tu.

Clava't

Ho faré quan menys t'ho esperis
serà avui
quan et tingui atret
i ja no puguis fugir
sóc la teva nina blanca
estic cansada d'esperar
no puc més
ha de ser aquesta nit

Ho faràs quan jo t'ho digui
serà avui
quan la teva llengua
mullarà els meus pits
imagina'm pura i blanca
si t'agrada més així
què més vols
si tu ets l'escollit?

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
serà una mort tan dolça
crua i dolça si tu ets el botxí

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins

Sóc la teva nina blanca
aquesta nit
sóc valenta noi
i la sang no em fa por
vine acosta't deixa'm veure
el teu verí en copa d'or
vull saber
si tu vols jugar en mi

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins

Fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins

Caiguda lliure

Veig el guió canviat
últim full esborrat
dono voltes sobre el coixí suat
i odiant el llit
potser es que m'he fet petit
potser es que ell s'ha fet gran

L'alarma diu que és tard
també ho diu el mirall
guerra entre cabells negres i blancs
però aquí estic
mirant un reflexe trist
o potser és que m'he fet gran

Vaig enviar a la merda els projectes neutres
propòsits fabricats pels que fabriquen cadenes
i a la foguera el que em corva l'esquena
potser no n'hi ha per tant
un grapat de cendra
em fa entendre que

Vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
apropant-se contra el cap
o potser és que s'ha fet gran

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
cada cop el veig més clar
potser és que s'ha fet gran
o potser m'aixafa el cap

Lligat de peus i mans
a un somni fet realitat
em pessigo més cops que dies té un any
i creuo els dits
perquè això no acabi aquí
perquè això no acabi mai
a la merda molts arreveures
que només volien jutjar
un somiador a la banqueta
i esclafo contra el terra futurs i promeses
i no hi caps, aquesta maleta
em fa entendre que

Vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
apropant-se contra el cap
o potser és que s'ha fet gran

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
cada cop el veig més clar
potser és que s'ha fet gran

Vull deixar aquesta vida avorrida penjant d'un fil
fer del dia un acord i un motiu per agrair
que em sento viu

Vull clavar-me claus ardents sota la pell
vull cremar-me les mans mentre moro somrient
avui sóc viu, demà no ho sé.

Només vull viure
(en caiguda lliure)

1 d'agost 2015

Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.

Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts.

Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd.

Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer,
el ball dels teus cabells giravoltats pel vent.

Potser, qui ho sap, t'hauràs casat,
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.

Però per si de cas conserva el gust de jeure al terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estellés banyats de blau i de verd.

Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà.
I miraràs de sobte el mar
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.

Roben

Si no ens deixen
viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Roben cada cop que privatitza el govern.
Roben al treball. Roben les cases de la gent.
Roben des dels despatxos, des dels parlaments.
Roben des dels bancs i des dels ajuntaments.

Tenen un projecte rendible.
D'unes magnituds increïbles.
Roben l'aigua, la terra, la vida.
Ens arrenquen tota propietat col·lectiva.

Lladres de paisatges, urbanitzacions.
Es subhasten unes terres al millor postor.
Hi podem construir amb els diners de tots
i regalar-ho al capital amb una concessió.

Lladres de recursos precaritzen les vides.
El poble està fart de llepar-se les ferides. No
podem més i ara ho volem tot:
Mori el mal govern, canviï de bàndol la por.

Si no ens deixen
viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Deute il·legítim, desnonaments.
Burgès en paradís fiscal, l'obrer viu un infern.
Sobres, targetes i comptes B.
Podrides les pomes? Podrit el pomer.

Podrit el poder, podrits els diners,
podrit aquest sistema que per dins ens podreix,
podrides les trampes, podrides les lleis
que emparen la màfia al mercat i al govern.

I quan aquí ja no hi quedi res més que pols
aniran a fer negoci a algun altre lloc
on explotar l'home i la terra costi poc
i així es globalitza i s'estén el malson.

Si no ens deixen
Viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Si no ens deixen
Viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Tenen un projecte rendible.
D'unes magnituds increïbles.
L'aigua, la terra, la vida.
Tota propietat col·lectiva

Tenen un projecte rendible.
D'unes magnituds increïbles.
L'aigua, la terra, la vida.
Tota propietat col·lectiva

Tenen un fiscal de confiança.
Per als més rics, justícia a la carta.
Indultats se'n tornen a casa
i segueixen robant i mirant a altra banda.

La terra i els drets es defensen amb fermesa.
Per tots els caiguts defensant, no es pot perdre.
Contra tisores van pedres.
Contra l'espoli la ràbia i la guerra.

Baralla de galls

Podrit!

I doncs, d'on surts tu ara?

Què coi n'has de fer tu, porc d'estaca?

Què n'he de fer? Jo sóc el seu promès!

Tu el seu promès?Mal llamp t'empara. És meva, remeva, ho has entès?

Ho serà o no, si aquí et degollo!

I si abans jo aquí mateix t'estifollo, i ni pels gats bo i galdós no et deixo?

Qui?Tu? Sòmines... bordellevat!

Sense nom

Cansats de cobrir aparences,
brotem dolguts i circumspectes.
Acaparem tots els defectes
trepitjant flors a tort i a dret.

Cínics, remisos i descreguts,
hem alertat que ningú ens plori.
Ens hem criat com desvalguts
i ara ens neguem en una bassa d'oli.

Posats a fer bé la punyeta
excel·lim sempre en el descompte.
Els qui avui maregem perdius,
demà matem fades dels contes.

Ens enrabiem que dóna gust.
La purulència ens glorifica.
Qui gosarà dir-nos que no
si ens amarguem tots sols la vida?

Som el que som i som com som.
Sabem que tot és de mentida.
Som els que som i som com som.
Som inefables i homicides.

Som els sense nom.

Enveja

És com si volgués venir d'un altre país,
a prendre'ns el que ens pertany
a tu i a mi.
Diu que va ser ahir que es va decidir,
en tornar, tornar i tornar a insistir
en tu i en mi.

Si véns per quedar-te, marxo jo!
En canvi, si marxes ara, serà tot millor.

Diuen que és reconeguda a nivell internacional,
diuen que també s'asseu al tron del regne animal...
I ha iniciat una revolució que ens destruirà a tots.

Si véns per quedar-te, marxo jo!
En canvi, si marxes ara, serà tot millor.

Quan tornin les sirenes

Em fas sentir vergonya aliena
per què aplaudir? que cony celebres?
desintegrant la integritat
l'abús mai canviat de costat
com pots haver oblidat?
les llàgrimes del Maig s'assequen

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Els que obliden es condemnen
els que aplaudien es lamenten

mateix patró porres i emblemes
plaques brillant en dies negres
on veus herois jo hi veig farsants
on veus l'orgull jo hi veig fracàs
no me'n penso oblidar
les llàgrimes d'Octubre al terra

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Els que obliden es condemnen
els que aplaudien es lamenten

Hi haurà pedres per ensopegar quan pugi la marea?
Cap.
Cendra de cotxes oficials per enriquir la terra

Tornaran
(les sirenes)

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Apatia
Cau el vespre
Afonia
Boques plenes

Tornaran.

Per molts anys

Un altre any, un altre trosset
d'aquesta vida que es fa dura i en vol més
I en aquest mar que t'omple i buida de records,
que el teu vaixell tingui amics a tots els ports

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys
Sigui avui, el deu d'agost, el sis d'abril
o la nit de sant Joan

El desitjem a cadascun dels moments
que no siguis passatger en un vaixell buit
Que torni a sortir el sol quan plogui,
que la pluja mulli quan el sol hi faci sec

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys
Sigui avui, el vuit de març, el deu de desembre
o la boirosa nit de nadal

I que les fades xiulin les teves cançons
i que la mare t'hagi fet uns bons macarrons
Que per sempre riguem junts i fem tonades
i molts petons I fortes abraçades

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys.
Sigui avui, el tres de juliol o la diada
o qualsevol dia de la vida!!

I que cada dia, és més, cada instant,
els gaudeixis com avui

Les nits es tornen

Serà la meva ideologia,
serà l'alba al despertar.

Les petjades a la sorra,
per si un dia vull tornar.

Serà blava la mar,
verda i espessa la vall.
Gran i dolça la muntanya
Serà un dia que durarà anys.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Sentir el viento.
Soñar despierto

Alzar el vuelo,
perdernos sin rumbo lejos.
Medir la distancia en tiempo,
que sea eterno.

Seré com el far encès,
seré el vent al seu favor.
Com un vaixell navegant,
que supera les tempestes i no dorm.

Seré el blau del oceà,
el verd, la calma, la vall.
Neu dolça de la muntanya
una imatge en un segon.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Seremos dos niños jugando en las olas en corrientes de papel,
tragando la tinta de esos versos rotos que ya no queremos ver.
He perdido el norte ni mapas ni tiempo que no necesitaré,
suerte en el viaje miraré a otra parte.

Tocar el fons amb els dits,
veure't al fons del camí.

Verte sin verte...

Las noches se vuelven letras, mirando la luna llena.
Les nits es tornen paraules, escrites amb lluna plena.

Las noches se vuelven.
Les nits es tornen.

Miradas, mirades.
Sonrisas, somriures.
Palabras, paraules.
Caricias, carícies.

Sum vermis et non homo

Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Veniu a mi, congoixes del martiri,
espina del dolor, vine a punyir-me.

Feu de mi lo que us plàcia,
jo só un no-res, mes mon no-res és vostre.

Escombreu mes petjades en l'altura;
ja no faré més nosa.

Vull ser volva de pols
de la rodera a on tots los qui passen
me trepitgen.

Jo só un no-res, mes mon no-res és vostre,
és vostre.

Fou mon bressol un gra de polsinera,
i un altre gra serà lo meu sepulcre.

Sum vermis et non homo.

M'agradava

M'agradava quan em deies
que podríem viatjar pel món.

M'agradava quan somreies
i t'amagaves sota el meu cos.

M'agradava quan em deies
que tard o d'hora estaríem junts.

M'agradava quan ens vèiem
i entenia que no era el moment.

M'agradava quan parlàvem
rere vidres i em creia a prop.

M'agradava quan ens crèiem
que compartíem una cançó.

M'agradava quan buscava
alguna excusa per dir-te res.

I a mi encara més m'agrada
creure que un dia ho veuràs clar.

El gat s'està fotent el colom

amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser inconscient
amb un estrip al nou jersei
no és cap fet estrany no entendre el perquè
si d'entre tants hi ha un sol moment
que et faci lúcida la ment
llavors entens tots els perquès
però se'n van en un instant
d'aquest precís i pur moment
l'inconscient te'n fa vident
i quan se'n va et deixa un buit
que passa a ser un maldecap
i fa que torni a començar
amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser conscient

Cançó per les dones

Quan els homes triguen massa
mai no en surt res de profit;
mon fill és fora de casa
fa tres dies i tres nits.
Així cantava una dona
sense voler-ho vaig sentir.
Quan me mira no me mira
i si em mira no me veu.
La meva veu el regira,
vull parlar-li i no li lleu.

Mon pare morí a Astúries i a Belchite el meu marit,
ja començo a passar ànsia d'on morirà el meu fill.
De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.

Ja torna el temps de plorar,
sento una veu que m'ho diu
una veu que mai no enganya,
sols les mares la sentim.
Tantes voltes l'he sentida
com un corcó al fons del pit.

Mon pare morí a Astúries i a Belchite el meu marit,
ja començo a passar ànsia d'on morirà el meu fill.
De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.

Pregau dones, pregau dones!
Què Déu senti els vostres crits...

Et vull veure

Et vull veure, seguint de prop on mor el vent
Et vull veure, fent cançons fins que no puguis més
Tinc una estranya sensació de no poder anar a millor
Però es que amb tu tot va perfecte
Et vull veure, igual que el primer dia aquí
Cantant cançons de la Judit, del Kanka com si fessis acudits
I es que tot ho fas tan fàcil com petit
Però tu et fas gran en vas fer dinou a mitjanit

Et vull veure al carrer a la porta de camí
Et vull veure deixant notes soltes pel jardí
Tothom et veu a la televisió però no coneixen la cançó
Que fa parar boig sempre al teu cor
Et vull veure poc a poc però sense tenir por

Vine amb mi aquesta nit

Que et vull veure bufant las espelmes del pastis
Que et vull veure cada dia com si fos ahir.

Mandarines

No sempre es de dia o no queden pomes
o he perdut el ritme de les hores.
Menge moltes mandarines i aguante
però no em sobren les forces.

Des que tu faltes no vaig tant al cine
i han passat més coses que voldria dir-te,
per exemple que et recorde,
que aprenc a cuinar
i que em costa riure.

La mar guarda del naufragi mariners i tresors
i torna parracs i ossos de màstil.
L'amor sempre és un miracle però fa mal
quan els records retornen al cap
com tornen les ones.

Tinc alguna història que ha tocat al timbre
i una bici nova d'alumini
que m'ajuden i em fan moure,
respire però tinc ganes de ploure.

La mar guarda del naufragi mariners i tresors
i torna parracs i ossos de màstil.
L'amor sempre és un miracle però fa mal
quan els records retornen al cap
com tornen les ones.

Ja s'ha tancat la porta de la casa del cor
i en una caixa forta tinc la meua clau.
Qui saps si tens la forma per a obrir-la de nou,
però se tornes porta les pomes
i torna'm la còpia de la clau.

Els estudiants de Vic

“A partir d'ara els estudiants de Teologia i Moral hauran de substituir el barret de copa alta, àlies «tarot», i la capa, per la sotana i el barret de cresta com en les antigues universitats espanyoles.”

Què t'empatolles?

Que ho diu aquí! Que és una llei!

Ara ens volen disfressar! Amb sotana i una cresta!

Qui no té feina el gat pentina! Mira que vestir-nos com els de les “universitats espanyoles”!

El copalta em queda bé, no penso pas ser un gall!

Coccorococococ!

Semblaré un gros pedagog!

Cuccurucucucuc!

I sols seré un tros de ruc!

Coccorococococ!

Semblaré un gros pedagog!

Cuccurucucucuc,

sols seré un tros de ruc!

Va, prou de bromes! Brillo... que avui d’aquí poc al seminari el doctor Serra ens ha de llegir les notes.


No cridis el mal temps tu ara! Tu, Jordi, avidus gloriae, què en dius de tot plegat?

Que què en dic?

Amb lo tricorni en batalla
i l'esparracat manteu,
amics meus no em mirareu
sens esclafir la rialla.
És cert que podrà la canalla
cridar-me: “quiquiriquí!”.
Bé podrà riure tot Vic,
puix que resulta a la fi
que molts se riuen de mi,
mentres jo de tots me ric.

Visca la cresta!

Mira que és fluix i encara els agrada. Tu Cinto, tu que fas versos de debò, què hi tens a dir?

Que què en dic? Doncs que no n’hi ha per tant. “Als estudiants / Recepta”; amb aquest mètodo qualsevol tros d’ase pot ser un estudiantàs amb lletra grossa, sense mirar-se cap llibre.

Això és tret de les memòries de la tia Coliflor, i donat a llum per lo venerable Estirabec!

Si per sort tens un bon nas,
com los setrills i pebreres,
sense unes grosses ulleres
de casa mai sortiràs:
amb un cigarro aniràs
com la cuixa d’un cossaco,
i si acàs no tens tabaco
fuma boll o fullaraca;
que sens claus a la butxaca
també es pot fer el gran i el maco.

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Anque sigues més perdut
que una rata de femer,
diràs que et sobra diner
en lloc de cantar el cucut:
si en aqueix cas a un aureiut
pots fer saltar la xavalla,
deixa'l sense creu ni malla
sens escrúpol, que amb tal trama
mates la fam, i tens fama
d'un gran home i no de palla.

Ves sempre tot estirat,
com un ruc quan s'assoleia;
camina amb prosopopeia,
pompós i arrepetellat:
i anque passés Ponç Pilat
vestit de pontifical,
no et llevis lo gavadal
ni pel bisbe si passés,
puix ell és bisbe només
i tu pots ser cardenal.
Cocorococococ!

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Paraules gasta estrambòtiques,
més que trucs dóna la pèndola,
i més que cap frare sèmola
de tècniques macarròniques.
Mots tal com:

Sàtrapa, vòmiques,
tòfona, àrnica, mandíbula,
tràpola, òfites, clavícula,
rònega, pàncrees, sístole,
antípoda, perisístole,
mànega, òrbita, canícula.

La botella de vi bo
porta penjada a l'esquena,
i en tenir un tropell o pena,
alçant-la fes-li oració;
si has de fer mai cap sermó
recorreràs rendit a ella
i atribuirà alguna vella
ton saber a l'esperit sant,
i serà el que et va inspirant

—què?!—

l'esperit de la botella!
Quiquiriquiquiqui quiquiqui!

Cocorocococo cocococ!

Cucurucucucu!

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Coc! Coc! Coc, coc!
Coccorocococ! Coccorocococ! Ei!

Senzil

Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
I ahir vaig veure un home
Ben vestit, tot mudat
Donava fe que el món és boig
I encara més aquí a ciutat
Però tu parles el meu idioma
Quan arrufo el nas
Somrius, tot seguit volen
Neguits del meu passat
I el te que s'evapora
Mentre et deixes estimar
Fa un rosetó amb el raig de sol
Que ens va il·luminant
Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat

Junts

Diga'm on vas
Balla al ritme del meu compàs
Diu la dita que tot el que fas tornarà
Dolços records
M'acompanyen cada moment
Soc un mal poeta però la veu
És amb mi
Quan acabi tot te'n en riuràs
Hem conegut la sort i la derrota
Hem fet cançons d'amor amb quatre notes
Ens hem sentit tant forts i tan idiotes...junts...
Hem superat moments insuperables
Hem estimat moments inestimables
No hi ha res impossible per nosaltres...junts...
Vesteix-te elegant
Vull que et sentis molt especial
Sortirem de festa i aquesta nit brillaràs
Avui soc aquí, l'endemà no se si vindrà
Soc un nou profeta dins d'un mar per explorar
Quan acabi tot ens en riurem...
Hem conegut la sort i la derrota
Hem fet cançons d'amor amb quatre notes
Ens hem sentit tant forts i tan idiotes...junts...
Hem superat moments insuperables
Hem estimat moments inestimables
No hi ha res impossible per nosaltres...junts...
La felicitat és un instant tan breu
Tan dolç i ple de foc, és un moment d'amor
No ens ho poden prendre tot
Tindrem una maleta plena de records
Acompanyant-nos cada estiu de port en port
Potser podriem haver-ho fet millor
Hem conegut la sort i la derrota...

Set mil dos-cents

Tenia ganes de viure per tot,
va agafar es seu primer avió.
As seu costat es va seure tothom,
ningú volia perdre's aquell vol.
S'enlairaven direcció el món,
eren 7.200 milions.
Però ella era s'única raó
per a no fer escala allà on baixessin tots. Es van fer bromes fins a caure redons,
eren amics amb moltes opcions. De veure sempre lo millor que hi ha,
dins ses persones que mai han cantat per a ningú, ara... jo cantaré per a tu.

No s'esperaven veure com es motor,
explotaria també un aleró.
Ses mascaretes van sortir de cop,
ell l'abraçava per tenir-la a prop.
Holanda els veia passar per damunt
sense pensar resaven fort tots junts.
Si una pregaria pot arribar al cel,
esper aquesta sigui amor fidel. Ell va pensar que era es millor moment,
per demostrar què vol dir conseqüent. Es va posar a tocar es comandaments,
botons i llums de colors diferents.
Direm miracle direm es destí,
però ses rodes van tornar a sortir Van tocar en terra i ell va dir per fi
puc dir que entenc lo que estimar vol dir i ara sí... lo que sent cantat sona així.

I as final, ses paraules vaig trobar:
Me'n vaig, espera... un dia més, espera...
M'agradaria... estar just allà on es teus ulls volen mirar.

Abans

Començo a pensar que no vindràs amb mi,
encara que em diguis que sí.

Per un moment tots celebrarem:
que les coses que recordes no les has pensat abans,
que les coses que recordes no s'acaben mai.

Segueixo pensant que mai tindràs ningú
que t'entengui com t'entenc a tu.

Per un moment tots celebrarem:
que les coses que recordes no les has pensat abans,
que les coses que recordes no s'acaben mai.

Havent sopat

Deixes la porta oberta
Totes les coses llestes
Els primers amics va arribant
Gent que no pensaves veure
Junt amb els amics de sempre
Reprenent converses especials
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat
El llibre blanc a un lloc visible
Amb versos que tots coneixen
Tot girant planes a l'atzar
Cançons genials, temes que et sonen
Ben triats, velles i noves
I si algú s'animés a ballar
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat

Desig i amor

A la primera ullada
em vas ferir lo cor,
em vas tenir ferida
i t'amagues pel bosc.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.
Ni tot el mar podrà apagar l'amor,
ni podrà arrossegar-lo cap riuada.

Sovint solo perdre'm
anant a collir flors.
Les que no vull bé trobo,
les que voldria no.

Em dóna una besada
als llavis amb candor.

Té els ulls de coloma,
té els llavis de llir.
Li'n dono una rosa,
l'agafa amb delit;

n'hi demano una altra:

vine-la a collir.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.

Ni tot el mar...

Ses galtes són com eres
de plantes aromàtiques.
Els llavis lliris vermells
que vessen dolls de mirra.

Son pit és un ivori,
esmaltat de pedreria.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.

Ni tot el mar...

Vine amor meu, anem al camp.
Farem nit en un poblet.
Vine amor meu, anem al camp.
Allà et donaré l'amor.

Bombolles

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d'aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d'agafar,
se't fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l'has bufat
o ho has somniat!

Innocents

Vull agafar-te la mà i retrobar el camí
Vull dur-te amb mi fins la fi de l'univers
Vull caminar sense pors i atrapar el destí
Vull viure així fins a la fi dels temps

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
Som viu encant
Som innocents

Vull levitar fent l'amor i acabar embogint
Vull adormir-me sentint la teva pell
Vull despertar-te amb petons i escoltar el teu pit
Vull ser feliç i no patir mai més

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
I amb viure ja ho tinc tot
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
Som viu encant
Som innocents

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
I amb viure ja ho tinc tot
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
om viu encant
Som innocents

Teranyina

He estat espiant-te enmig de la foscor
Tres dies sencers sense dormir
Em cauen les parpelles però tot segueix igual
Dins el somni tornes a ser amb mi

Teranyina cristal·lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l'arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Cau la pluja fina i em surt sang del nas
Prendre decisions et fa valent
Però com puc refiar-me dels meus sentiments
Si sempre canvien constantment

Teranyina cristal·lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l'arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Un refugi que amb els dies empresona
És horrible no poder fugir.

L'adéu

En un racó
del teu calaix
i cau un tros
trist de paper:
no sé si sabré
explicar-t'ho bé

en uns rostolls
d'un ametller
al soc d'un bosc
o en un paller
no sé si sabré
què és el què et diré

en un camí
ple d'esbarzers
en un bell pi
un llamp caigué
no sé si sabré
què és el què he de fer

en un camí
que no sé on va
et dic adéu
al teu davant
no sé si voldré
no sé si en sabré

m'enterraran al teu davant
no sé ben bé com m'ho prendré
no sé si sabré
no sé si voldré
no sé si podré
no sé què he de fer

Diuen

Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l'he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l'aigua
immòbil el silenci
d'aquella que no sé
si sóc.

Que el foc emporpri
l'hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.

M'has robat lo fruit

Barregen nostres cors sa dolça flaire
com flors d'arbre gentil
bressades a petons pel mateix aire,
l'aire de maig i abril.

Té els ulls de coloma,
té els llavis de llir!
Llaviets i galtes
a punt de florir.
Lo beset n'és dolç,
m'has robat lo fruit.

La gent especial

Tant si és bo com si no
Cregués que jo he esperat
Tant de temps tot dormint
Tant de temps meditant
Que si es verd, com si és blau
Com si és groc, com si és roig
Jo tenia esperança d'aprendre del teu goig
De viure, de jeure al prat
De seure en la immensitat
d'unes hores quan no és fosc ni és clar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
I ma germana m'explica
Que de petita
Somniava de tant en tant
Que una fada volava
Fins al seu davant
I li deia que les coses
Van més ràpides que el llamp
I és bonic perdre
Com tan bonic és guanyar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
Però jo no venia a cantar
Jo venia a escoltar

Des de baix

Diuen que hem de mirar més per nosaltres,
hipotecar el futur per una casa,
tancar els ulls i esperar que el dia acabi.
Currar, dormir, menjar i pagar, no mirar més enllà.

Pensen que ens rendirem al seu negoci:
explotar productors sense que es noti.
Seguirem avançant, cap pas enrere.
Sincronitzar la dignitat, és solidaritat.

Som la xarxa dels invisibles,
construïm des de baix noves fites.
Som els somnis imprescindibles,
immigrants de vides impossibles.

Som victòries inamovibles
de revolucions infinites.
Som consciència indestructible!

Volen traçar una línia que ens separi,
però treballem per fer reviure el barri.
De punt a punt sumem noves victòries,
creem el poder popular, nascut de la unitat.

Parlem d'organitzar-nos pel trajecte,
que l'esforç col·lectiu faci l'efecte.
Cridem 'no passaran', fills de la història!
Tenyim un cel de roig intens, l'amor d'un nou combat.

Festa de qui menja humans

Vaig cap a un funeral
S'ha mort una rata
Vam tenir amistat
Veig tres rates plorant
Damunt una tomba
De fems i pedaç

Benvinguts a sa festa de qui menja humans

Merda! Ses rates m'agafen
Són altes com arbres
I fortes com cabres
Que cony volen de jo
Me tiren a un racó
Ei Bep! tu per aquí
Joder ja no tens dits

Benvinguts a sa festa de qui menja humans

Sembla que esperaran a diumenge
Ni puta idea de perquè
Però les sent grinyolar

En Bep xerra de llum i sortides
Mirant com te ses ferides
Millor estaria callat

Benvinguts a sa festa de qui menja humans
Si surt d'aquí promet ser un servidor de Déu
Escamparé es seu nom i no em sabrà greu
Benvinguts a sa festa de qui menja humans

Cinc anys i encara me donen
Menjar faig 100 quilos
Amb sa carn mai fan bromes
D'en Bep hi queden ets ossos
Me'n vaig per fi arriben
I m'arrabassen a trossos

Benvinguts a sa festa d'es qui menja humans
Benvinguts a sa festa d'es meu funeral
Benvinguts a sa festa d'es qui menja humans

Ie, el de l'oli!!

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

Les olives estan per a plegar, el fred les ha fet madurar.
Agafa el tendal, les vares i el sac, els cabassos i ganes d'ajocar.

Les oliveres estan plenes, perquè enguany ha plogut molt,
les he esporgat a base de bé, i els plegadors estan fets.

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

Fica collons i amorra el llom, no em sigues senyoret,
que a l'hora de sucar l'oli tots som els primers.

Baldadet, m'he quedat baldadet, però a l'almàssera vaig content,
les olives estan plegades i l'oli refinadet.

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

Les olives estan per a plegar, el fred les ha fet madurar.
Agafa el tendal, les vares i el sac, els cabassos i ganes d'ajocar.

Les oliveres estan plenes, perquè enguany ha plogut molt,
les he esporgat a base de bé, i els plegadors estan fets.

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

El salt

Dóna'm la mà
entre els dos farem un salt
fins la cabana
fins arribar al punt més alt

tens una força
mai a ningú faries mal
però si pertoca
pots arribar a ser mortal

dóna'm els ulls
per poder mirar
com tu em veus
no ho fas com el mirall ho fa

bufa'm la vena
que tinc incrustada al cap
deixa'm l'esquena
per a poder-hi arribar

Alerta muntanyeses

Dels nous festejadors, guardeu-vos-en donzelles, que és del primer amor d’on ve la flama vera.

Alerta, alerta, alerta muntanyeses.
Alerta, alerta, alerta muntanyeses,
les que teniu los llavis
de color de maduixa,
de gust de sucre candi.
Alerta, muntanyeses.

Si n'era una donzella
bella com cap n'hi hagi,
que tot venent maduixes
ne rodava pel barri;

si n'era una donzella
bella com cap n'hi hagi,
tot rodant per la vila
un hereu va parlar-li:

“Me'n donaries una
per eix anell de sàfir?
Me'n donaries una?”

“Portau-vos-les-en totes
mentres una n'hi hagi.”

“No m'agraden d'aqueixes,
oh ramellet de dàtils;
una altra jo en voldria
que més que totes valgui;
per purpurada i fresca:
la que dus en tos llavis.”

Alerta, alerta, alerta muntanyeses...

“Amb festes i més festes
pregant-li sens cansanci,
fent-li veure la joia
i de guanyar lo fàcil.
Amb festes i més festes
pregant-li sens cansanci,
lo llavi de maduixa
poguí petonejar-li.”

“Móres
se m'han tornat los llavis
quan aquí de maduixes
solia el tint mirar-m'hi.

Ai! Que m'ha emmetzinada
lo petó d'aquell gànguil;
ai! Que sa negra boca
m'ha comanat son hàlit.”

Son hàlit!

Buagh!
Alerta, alerta, alerta muntanyeses...

Alerta —muà!, muà!— muntanyeses! Muà!

Eterns

Saps que la vida cura ferides
noves o antigues, però mai les oblides
Quan les abrigues cauen adormides
Cantes i esperes alguna sortida

I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant

Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
De viure-ho tan real, a ser per un moment eterns.

Ara respires, mentre van arribant
Aires que tornen que ja coneixies

I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant

Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
A viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

Novembre

Riuràs per força
entre olors de pixum,
enmig de crits d'alcohol i ampolles,
d'una nyonya gris.

És nit de sants,
nit de fred i guspires,
nit de dol, xim-xim,
Ding-dong, ding-Dong!
Nits de sants,
de morts i difunts.

Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d'encàrrec,
principiants a mesells.

Nits de foc ,
nits de fang i castanyes .
nits de farts,
nits de boira i desguàs.
Nits de bars de merda en un sac.

Ram rampataplam!
Quin aviram!
Ram rampataplam!
Novembre sant, em cous.

Cent trons que esmolen l'eina,
estriparan el cel, cels.
Cent manyocs, tots fills de gleva,
ben junts per cremar els déus, déus.

Enmig de pluja,
preludis de l'hivern.
Nits de cor agre,
de gaites i esbufecs.
Cinc nits d'autista,
d'antics amics
Cinc nits, cinc tous.

Ei noi! No cal que espantis mosques.
Ei! Girona fa olor a sants.
Ei noi! Guaita l'arcàngel.
Ei! Girona és immortal!
Ei noi! Girona és imortal!

Dos cops, no tres,
com ens deia el frare.
Amb dos cops n'hi ha prou
Dos cops, no tres,
tanta tifa embafa.
Amb dos cops n'hi ha prou.

Mariner

Açò era un mariner que no sabia nadar
Tenia un llaüt gros per plantar cara a la mar
Un dia de tormenta va sortir a pescar
Cinc boques no són poques boques que alimentar

Sa dona no ho volia: "queda amb jo fins demà
Farem una ensalada de clovees i pa"
Es fi mes gros sabia el que pensa es papà
No ho pot canviar es mal temps
No ho pot canviar sa mamà

Bé que ho sap quan sigui mort podrà surar

Quan érem a 100 metres de sa costa es papà
Mirant enrere veia a na petita plorar
Entre ses mans tenia aquell cosset de pedaç
Aquell cosset banyat que es meu papà va pescar

Jo era es seu fi gros i me sentia especial
Tenia es mateix fall no sabia nadar
Mon pare sempre deia: "se que tu n'aprendràs
Ses coses bones passen quan tenen que passar"

Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer gots d'aigua ets oceans

Ses oles ens tapaven com si fossin llençols
Sabíem on amaven i que estàvem tot sols
Sa por mai es prou grossa quan perilla s'amor
Faràs tot lo possible per salvar a qui més vols

El vaig veure dins s'aigua era un punt diminut
Sabia que el perdria si esperava un minut
Em vaig tirar de peus dins aquell negre profund
Qui sap si tornarem a poder veure es sol junts

Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer inquietar ets oceans

Sa mort ens saludava i convidava a sopar
Dever m'agradaria però avui ja he fet plans
Tenc que salvar a mon pare tenc que moure ses mans
Ses cames rompen s'aigua i me deixin pujar

Vam despertar perduts damunt s'arena suau
Banyats però contents a s'Albufera de's Grau
Ses coses bones passen quan tenen que passar
I jur que jo he nedat com deia sempre es papà

Bé que ho sap ara tots dos podem surar
Bé que ho sap et vam guanyar Senyor Oceà

Lilith

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

No es delicada ni aspira a ser una princesa.
Ni submisa ni insegura si ha de dir el que pensa.
Lilith escapa del rol que a l'home li interessa
i trenca amb prejudicis que només són violència.

Lilith no és trofeu ni es deu a un home per seguir de peu.
Lilith no calla si li alcen la veu.
No serà pas un tio el que la faci més dona i
mai serà un objecte al que li puguin posar preu.

Lilith està gorda segons les talles del zara.
A l'imbècil que la insulti li rebentarà la cara.
Lilith s'estima i s'accepta com és
però a voltes pateix perquè sent que no encaixa.

Lilith rep insults entre els blancs per ser negra.
Lilith és el blanc d'una societat infecta.
L'assalta la poli en batudes i la volen deportar.
Perquè és pobra i no els interessa.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith és la força de moltes generacions.
Són les dones lluitadores que mouen el món.
Lilith és orgull i dignitat, ja ho diu la bíblia:
Insubmisa deixa Adam, renuncia al paradís per ser lliure.

Busca-ho als llibres.
Lilith és la bruixa que del foc en sortí viva.
Somrigué i digué que res no pot als de sang lila.
Irreductibles. Lluiten per la causa feminista.

Lilith sap que el cos és una arma política.
Provoca per ser com és i passa de les crítiques.
Lilith es desmarca del feminisme burgès
que també reprodueix la norma dicotòmica.

Lilith és la guerrillera kurda que alça el puny.
La bala que guarda. Abans morir que sotmetre's.
Lilith és molt sàvia i una cosa sap segur:
la vida és finita però la dignitat eterna.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Miris on miris

Miris on miris on miris on miris és aquest món un deliri
Miris on miris on miris on miris
Quanta riquesa i misèria, quanta por i quanta histèria
Miris on miris on miris on miris on miris

No t'enamoris (represa)

I en Jacint, que no ha vingut?

Prou que ens pensàvem que era allà amb vosaltres.

Doncs nosaltres no l'hem pas vist.

Ni en Cinto, ni l'altre...

Segur que deu ser per algun racó amb alguna llibreta o algun llibrot, allà, cremant-hi els ulls i les celles. Es deu pensar que fent versos arribarà a ser algú; només perquè quatre vells de Barcelona li han rigut les gràcies.

Estranyot com és, segur que ja s'hi veu: “Jacintu Verdaguer: Poeta Nacional!”

Ep, que mon avi també en feia, de versos, i mira-te'l: porquerol tota la vida. Oh, i els porcs contents, eh!

No ha vingut, doncs?

Ahir dos ocells cantaven,
avui no ne canta cap;
ai, Roser, no tens espines
que al teu cor les has clavat.

Amorets són una herbeta,
amorets són una flor

—no t'enamoris...—,

que pels uns és tot espines

—pels uns és tot espines—

i pels altres tot olor.

No t'enamoris...

Va, espavilem! Deixem-nos de Verdaguers, Verdagars i Bordegassos.

I d'hereus de tres pessetes...

Això: i si no hi són, per ells farà!

Us portem unes floretes maques maques per donar-vos i encara se'ns pansiran als dits!

Boniqueta sou, minyona,

boniqueta com l'or fi,

bé en sereu més boniqueta
quan haureu dormit amb mi.

Si jo sabia, minyona,
la cambra on vós dormiu,

a genollons jo hi aniria
per veure quin llit teniu.

Los cantons d'aquesta casa
són voltats de fulles d'heura;
les minyones són boniques
i els fadrins les ‘nem a veure.

Cristina

Passeges sola pel carrer.
Saps que ningú d'espera.
Com un peix dins una peixera
dónes voltes per la nit,
sents el silenci del món adormit.
Quan surti la lluna sé que et trobaré.

Porta'm per la nit
si vols és una mica d'amor.
Porta'm per la nit,
Cristina, no diguis que no.

La nit és l'ombra del teu cos.
La nit és un nou dia,
no necessitem més companyia.
La nit és el teu llit.
Quan tots els llums s'apaguen, tu ets aquí.
Quan tothom es lleva, anirem a dormir.

Porta'm per la nit
si vols és una mica d'amor.
Porta'm per la nit,
Cristina, no diguis que no.

Cristina, la nit està feta per tu.
Cristina, si tu te'n vas no em queda ningú.
Porta'm per la nit.

Quants secrets guarden els teus ulls.
Ets filla del silenci.
Digue'm quin és el teu misteri.
Tu em tens el cor robat.
Cristina, no et puc oblidar.
Quan surti la lluna jo et vindré a trobar.

Porta'm per la nit
si vols és una mica d'amor.
Porta'm per la nit,
Cristina, no diguis que no.

Cristina, la nit està feta per tu.
Cristina, si tu te'n vas no em queda ningú.
Porta'm per la nit.

Sempre la mateixa cançó

Saps que no saps res, sé que així és com sóc.
Res és com el Rock.
Ningú és ningú per dir res, així mai canvia res.
Res és com el Rock.
Què escoltes collons! Mira que hi ha grups bons.
Res és com el Rock.
Desperta els sentits, ganduls de no vibrar.
Res és com el Rock.

No és temps per cançonetes ni freaks amb fals talent.
Mentre uns s'avergonyeixen, la resta no hi sent.
Les melodies infantils em fan sentir violent.
Mentre la gent somriu, ho passo malament.

Petrucci, Pornoy, Govan, Dickinson, Hetfield i Vai,
Sheehan, Johnson, Young i Bazaga.
Fogerty, Lennon, Starr, Mercury, May, Deacon, Frey,
Harrison, Walsh, Mccartney.
Sento l'ampli roncar, la "distor" amb aquell gra..
Res és com el Rock.
Millor cremar dins l'infern que perdre el temps cap al cel.
Res és com el Rock.

No és temps per cançonetes ni freaks amb fals talent.
Mentre uns s'avergonyeixen, la resta no hi sent.
Les melodies infantils em fan sentir violent.
Mentre la gent somriu ho passo malament.

Vens consumir cultura tot programant basura,
sempre la mateixa cançó...

Mosca

No t'ho creuràs però tens una mosca a n'es braç
De color verd clenxa enmig i grans ulls groc daurats
No l'intentis esclafar que de tu s'ha enamorat
No t'ho creuràs però tens una mosca a n'es braç

No te ho creuràs però tens un rèptil a n'es ulls
Espera a un amic que li ha dit: "es concert es avui"
No provis d'aclucar ets ulls que d'un mos te'ls deixa buits
No t'ho creuràs però tens un rèptil a n'es ulls

No t'ho creuràs però tens un manobre a n'es nas
Es menja un bocata d'atún mantequilla i figat
No l'intentis aspirar deixa'l tranquil berenar per favor
No t'ho creuràs però tens un manobre a n'es nas

No t'ho creuràs però tens un amic dins des cor
No vol sortir hi ha sembrat marihuana i col-flor
I quan l'intentes oblidar es cabró es posa a cantar:
"Que no t'ho creuràs però tens una mosca a n'es braç"

Mosques rèptils manobres i amics
Si ajuntes aquestes coses
Ho tens tot per ser feliç
Si ajuntes aquestes coses seràs feliç
Si ajuntes aquestes coses seràs feliç

Sense por

Ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem caigut del cel com àngels ferotges.
Hem trencat l'asfalt, els sostres i l'ordre.
Hem seguit corrents buscant la resposta.
Hem trobat la sang brollant de la crosta.

Cremen els més cars,
sonen cants llunyans,
saben que demà
ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem plantat la sort en ventres de sorra.
Hem menjat del plat quan queden les molles.
Hem mirat amunt per veure si ens escolta,
desviant el punt, fent nostre aquest conte.

Cremen els més cars,
sonen cants llunyans,
saben que demà
ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem legitimat somriures d'estranys
per tenir-ho tot, per tenir-ho clar.
Hem estimat mil, hem estimat tant.
Hem tingut la sort de sentir-ho a prop.

Sobreviuré

De tot d'una tenia por
Estava regirat
seguia pensant que mai podria viure amb tu a n'es meu costat
però desprès de tantes nits
he descobert com m'has ferit
i he tornat fort
m'he acostumat a viure així

i ara has tornat
de s'espai exterior
Només he entrat i t'he trobat amb sa mirada sense amor.
hauria d'haver tancat es pany
hauria d'haver romput sa clau
si hagués sabut un sol segon
que tornaries a emprenyar

idò ara vés,
surt per sa porta
dóna sa volta
ara ja no ets benvinguda aquí

¿no eres tu qui hem va voler deixar trencat?
¿que t'has pensat?
i que moriria abandonat?

idò això no.
Sobreviuré
sé que mentre sàpiga estimar sempre podré sentir-me viu
Tenc una vida per davant
I un raig d'amor per entregar
Sobreviuré
Sobreviuré

He fet mil virgueries
Per no caure en mil bocins
He arreglat totes ses peces
D'aquest cor que has destrossat.
Han passat tantes nits
En ses que m'he compadit de mi
Solia plorar.
Però amb es temps m'he deixondit

i ja me veus
Ben arreglat
No som aquell pardal que sempre estava enamorat de tu.
Has pensat fe-me una visita, pensant que encara estaria lliure
Però ara guard tot es meu amor per una persona a sa que estim molt més que tu

idò ara vés,
surt per sa porta
dóna sa volta
ara ja no ets benvinguda aquí

idò això no.
Sobreviuré
sé que mentre sàpiga estimar sempre podré sentir-me viu
Tenc una vida per davant
I un raig d'amor per entregar
Sobreviuré
Sobreviuré

Caramelles

Joanet, què hi fas aquí tan d'hora?

Que no és avui?

El què?

Que no és avui que anem a festejar?

Què?A punt per caramelles?

Ho veus? El que jo et deia!

Va, que ja fem tard!

Coi!, vinga, doncs, va!

Cap al Mas d'Heures hi falta gent!

Los cantons d'aquesta casa
són voltats de fulles d'heura;
les minyones són boniques
i els fadrins les ‘nem a veure.

Ja era hora que s'acabés el segar i l'espellofar!

I l'espigolar!

Semblava que no s'acabaria mai!

Que si avui segar, que si demà panotxes...! Mira quines butllofes!

A tu, Joan, el que et passa és que ets un esquena dreta! Sempre et queixes...

Feina fuig, mandra no em deixis!

El que sigui per no doblegar la carcanada!

Ep, sagals, una mica més i feu salat. Uns de ben ferms ens han fet proposta. Si no fos perquè eren de Sant Julià...

A mi el rossot em feia peça, encara que fos un tupinot, ves que et dic!

Ep! Els ous, no us els donarem pas si no apreneu a cantar més fi que els rossinyols...

Quatre n'hi trauen poncella,
vejam qui se'n gaudirà,
totes són per fer denteta,
totes per enamorar.

Si mai vos les presentassin
posadetes en un plat,
ja us dic, no crec que sabessin
de quatre quina triar.

Margarida

Margarida es va llevar un dilluns cansada,
i només aixecar el cap...

Va veure un munt d'ocells fent cua per menjar-se la seva ensaïmada,
i ja un cop despertada va pensar: com puc ser tan i tan amable?
Entra llum per la finestra, deu ser un dia d'aquells que el sol esclata,
corre, vesteix-te, posa't aquell vestit que et fa tan i tan guapa!

I va sortir a passejar a prop de la rambla,
i a la vorera del costat...

Va veure una senyora gran que passejava un gos de bona raça,
amb una jaqueta de pell d'una marca de França que li encanta!
Va començar a creuar la rambla i a empassar-se un munt de saliva,
i amb una veu ben dolça li va dir: ets la dona de la meva vida!

Dormies (despertes)

Despertes
I totes les tempestes
Que de matinada
Han banyat el camp
I ni ho senties
Les gotes contra els vidres
Petjades en la gespa
I el tro seguint el llamp
Però tu dormies
De la forma més senzilla
Somniant amb l'arribada
A una gran ciutat
I allà hi trobaves
Amors que ja pensaves
Que feia tant de temps que
Havies oblidat
El món girava
La lluna resseguia
Damunt de les teulades
Tots els vells fanals
I jo pensava
Que tu potser animada
Voldries tornar a veure'm
Per casualitat
Però tu dormies
De la forma més senzilla
En idiomes que inventaves
O més aviat arcans
I les paraules
O sons que pronunciaves
Els podies entendre
Però no pas explicar

Llavis de sal

Una lluna va fent pel camí sideral,
però no li va bé passejar minerals.
No mirava ningú i s'ha descarregat
de la pedra i el plom del seu viatge habitual.

Ella ha sentit parlar
d'una flor animal
que fa gotes de mel
entre llavis de sal.

Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç d'una flor que té sal.
Té la llengua en la mel i les cames a dalt,
ni es queda del tot ni clarament se'n va.

Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç d'una flor que té sal.

I la lluna sóc jo
Si, la mel, la fas tu,
si el sabor agredolç
sóc tu quan estàs jo,
sóc jo quan estàs tu,
sóc tu quan estàs jo.

Bona nit

Bona nit a la cortina
que amb els teus plors no rondina.

Bona nit al teu peluix
perquè el pobre mai no fuig.

Bona nit a la llumeta
que ni enlluerna ni peta.

Bona nit al teu bolquer
perquè aguanti el que li ve.

Bona nit al meu amor
a qui estimo amb tot el cor.

Una nit perfecta

Saltant per sobre el foc passem la nit a la platja.
Rumba, havaneres i rom mentre no surti el sol.
Enfilem castells al cel que no tombarà cap onada,
temps de festa i compromís al carrer!

Maces, plens i un tabal ressonen a la cantonada,
festes majors de combat dels que hem perdut la por.
Boja nit de carnaval brindem amb gots de pomada.
Temps de festa i compromís al carrer!

Ara recordo aquells carrers,
tan plens de fum, tan plens de gent.
A l'hora en punt baixem corrent,
la plaça espera amb so insistent.

Engeguem la festa, una nit perfecta,
dies que s'enlairen com gegants.
Engeguem la festa, una nit perfecta,
dies que mil cossos ballaran

Gotes que baixen als ulls, l'esforç de cantar en veu alta,
mocador negre al coll, esclata el tira-bol.
Ressonen fort els bastons, cops que desperten la plaça.
Temps de festa i compromís, al carrer!

Lo cor de l'home és una mar

On deu ser? Què deu fer?

Però, què dius?

Res, deixa-ho estar.... boires, tot són boires... només boires...

No t'entenc...

Jo tampoc no t'entenc...

Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.

Mon cor és un llibre
de pàgines d'or,
en totes les pàgines
paraules d'amor.

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra;
ens fa record del paradís perdut
on jugava l'amor amb la innocència.

Poemes, ai!, que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons.

Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.

Mon cor és un llibre
de pàgines d'or

—mon cor és un llibre
de pàgines d'or—,

en totes les pàgines
paraules d'amor.

Paraules d'amor.
De poetes cabdals prou n'hi ha haguts,
cap d'ells la dolça melodia ha apresa;
qui n'arribés a aprendre un refilet
aquell ne fóra l'àliga superba.

Idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que se'n du amb l'essència
l'emmusteïda flor.

Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.

Per què enganyosa poesia,
per què m'ensenyes de fer mons?

Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.

Dalt a la caseta blanca
hi ha lo niu dels meus amors.

Porc brut

Duc un mes i mig sense fumar i me sent un poc nerviós
A més tothom m'ha fer sa creu i açò que som preciós
Me dutxaré i demostraré som apte per totes ses feines
Que sigui un cas perdut no vol dir res sé emprar molt bé ses eines

Limitat per retxes cercles de baralla i fum
Direccions canviades rotondes de cavall i suc
Cobert de porqueria un porc brut

Es meu pis es gros segurament serà per prepotència
Que m'agrada fer sentir els meus convidats com si fossin mestres
Si te deix malament davant tothom no em faixis cas
Però a casa meua al.lots tot es alcohol oblida es Bitter Kas

Limitat per retxes cercles de punyada i fum
Direccions canviades rotondes de cavall i suc
Cobert de porqueria un porc brut

Jo antes era un fillet i m'agradava jugar
Però resulta que un bon dia
Em vas deixar d'importar

No me fa falta ser un bon tio i acabar pobre i banyat
Preferesc ser un jove amb sa moral a prop d'un porc
D'un porc brut
Porc brut
Porc brut

El punt

He arribat al lloc on el camí
es parteix en dos
un s'enfila amunt vora el riu
l'altre gira fosc cap dins al bosc
he arribat al punt on el destí
no em respon
ni sé quant de temps fa que hi estic
ni sé quant de temps hi restaré
ha caigut un llamp a mitja nit
ha partit un arbre que s'ha encès
he voltat les flames fins saber
el què vol dir.
“no sé com mirar-m'ho, clar com és”
-diu-
de fora estant.

La frontera

El poc que em queda, el poc que tinc
Hi ha una frontera i anem venint
Cap a una frontera on no hi ha pas
Ni tan sols les pedres per asseure'ns-hi.

Dins d'una petita maleta feta de cartró,
És un fràgil embolcall, per embolicar la por,
Vam decidir un dia, mirar-nos al mirall
I amb les nostres misèries, vàrem triar marxar.

Allà on no hi haurien flors
Hi posaria un plor d'alegria
Per poder regar una llavor
Que fos nova
Per fer créixer nous dies
En una terra millor.

El poc que em queda, el poc que tinc
som una riuada humana i anem venint
Cap a una frontera on no hi ha pas
Ni tan sols les pedres per asseure'ns-hi
Us vàrem dir que i tant, que serieu benvinguts.
I ara que ja esteu aquí, us diem us ho heu cregut.

Allà on no hi haurien flors
Hi posaria un plor d'alegria
Per poder regar una llavor
Que fos nova
Per fer créixer nous dies
En una terra millor.

Una frontera.

Com un nen

M'han ensenyat que amb el foc no s'hi juga,
que el carrer és territori d'estafadors.
M'han explicat històries d'aventures,
pirates dolents que roben als senyors.

M'han obligat a escriure amb la mà dreta,
a no pensar mai en canviar de color.
M'han demanat que arribi sempre a l'hora,
que no corri, vagi a poc a poc.

M'han regalat llibres plens d'amenaces,
motxilles farcides de pedres i rocs.
M'han esperat a la porta de casa
mirant de reüll amb espurnes de foc.

M'han despertat amb galledes de pluja
que mullen els somnis cosits amb el cor
M'han volgut robar el futur i he dit que no.

Com un nen cridarem.

Deixa't anar

Si ho penses bé potser demà no hi ets.
Saps bé que mai podràs aturar el temps.
Simplement deixa't endur pel vent.

Veuràs que tot recobra el seu senti.
Sentir la màgia viure entre els teus dits.
Sospira, agafa aire i vola que potser demà no hi ets, aquí.

Avui estem vius, avui estem vius.

Deixa't anar, sospira, agafa aire i vola, que el temps corre de pressa i
deixa't portar, aixeca el vol just quan el sol es pon.
Deixa't anar, que avui pot ser l'última nit i
deixa't portar, que no s'apagui el teu instint avui i aquí:
fes-lo volar.

Per un instant embriaga els teus sentits
I oblida tot allò que vas ser ahir
Sospira, agafa aire i vola que potser demà no hi ets, aquí.

Avui estem vius, avui estem vius.

Deixa't anar, sospira, agafa aire i vola, que el temps corre de pressa i
deixa't portar, aixeca el vol just quan el sol es pon.
Deixa't anar, que avui pot ser l'última nit i
deixa't portar, que no s'apagui el teu instint avui i aquí:
fes-lo volar.

Avui estem vius.