La reina mora

El regne català està ocupat
pels nostres enemics cristians
i només queda, Siurana la mora.

Resistim els valents musulmans
amb el castell de tots el més alt
i no podran ensorrar la bella Siurana.

Però de sobte, mentre jo celebro un sopar
i el marit és fora barallant.
Una fletxa travessa la sala i es clava enmig de la taula parada.
Una fletxa travessa la sala i es clava enmig de la taula parada.

Comencen a cridar els convidats
i corrents fugen tots aviat
cap a casa seva per refugiar-se.

Davant meu ja n'en tinc tres soldats
que assenyalen i afirmen el cap:
“aquella és la reina, la Reina Mora!”

Però jo la Reina Mora que sé barallar
va i carrego contra aquells soldats.
I amb l'espasa amagada que porto al vestit els tallo el coll a aquells tres bandits.
I amb l'espasa amagada que porto al vestit els tallo el coll a aquells tres bandits.

Contemplant l'orgullós bany de sang
no tremolen espasa ni braç:
“Correu cames meves, per escapar-me”

No en són tres els que tinc al davant
són molts més de creu roja al pitram.
Què val la reina? La reina morta?

I a llom del cavall blanc, sense res a davant
decidesc prendre jo l'últim salt.
I tapant els blaus ulls d'aquell pobre animal ell i jo caiem junts cingle avall.
I tapant els blaus ulls d'aquell pobre animal ell i jo caiem junts cingle avall.

Si jo fuig és perquè mon honor
és més fort que els batecs del meu cor.
Recorda Siurana la Reina Mora.