La duana

Anava cap a Andorra a buscar tabac barat, amb la meva ranchera que en anglès es diu pick up.
Preparat pel meu delicte, del que n'era molt conscient, doble fons a la recàmera del maleter innocent.
Creuaré sense sospita perquè sóc el president i a de més duc un rosari que és d'allò més eficient.

Si em paren a la duana tinc la tècnica especial, del qui sap somriure amb gràcia per campanya electoral.
Triarem bé les paraules del meu lèxic senyorial, posaré bé la corbata, faré escalfament bucal.
I una colla de col·legues que conec ben preparats faran dels meus escoltes, aniran ben disfressats.

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, el cabró més caradura de les terres de Ponent

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, un parguela que es disfressa i se'n en fot de la gent.

Però a les portes de la duana, les llums blaves m'il·luminen, va creixent la caravana, la civil que t'ho s'ho mira.

Si el guàrdia civil sospita, hi ha una llei fundamental, recordar-li que el vehicle que registra és oficial. Per això cal dur una placa com les del palau reial i les típiques banderes col·locades al frontal.

''Perdone presidente hágame usted el favor de abrir el maletero siusplau, aun que se que és evidente és mi deber como el resto de la gente, tiene algo que declarar? tiene algo que declarar? tiene algo que declarar? tiene algo que declarar?''

I ara que estic a la Farga de Moles, he passat el control i pistoles, canviarem material tu i jo a soles.
I una borratxera que m'espera fins que tingui mal de cap.

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, el cabró més caradura de les terres de Ponent

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, un parguela que es disfressa i se'n en fot de la gent.