Pedres als avions

Sóc una mica més feliç
quan em miro els ocells.
Deixo aflorar el meu hippie
com si en fos un d'ells.

Aquí penjant del cirerer
desfaig el mal del pit,
un sentiment que crida,
un sol que es menja la nit.

Un nus a dins, un crit al vent,
un somni de veritat.
Una escala que puja al cel,
sense esglaons, plena d'amor.

Que menjo hòsties cada dia,
si busqués els ous de Crist,
no sé pas si els trobaria,
però tinc set gats i una vida.

Sol i no fa plou,
la gallina diu que prou
però aquí no ha parat ningú.
Amb l'aixella ho vaig provant
però mai pujo cap amunt.
Tiro pedres als avions, desaprofito moments,
penso mètodes decents per poder treure sostens,
invento deu mil cançons i oblido moments dolents.

Jo vull fer una cançó que salvi el món
però tinc feinades per salvar-me a mi.
Que deixi créixer els arbres i els ocells,
que no es gasti diners per pagar els reis.

Vull fer servir els acords d'una cançó “pastel”,
per cagar-me en tot, per quedar-me bé,
abans que vengui molt i que no digui res
que ho tregui tot, i que s'ho emporti el vent.

Surt del niu com la perdiu i arrenca un dia nou,
vam néixer a sobre el riu, vam deixar enrere l'ou.
No sé què és anar endavant en aquest món rodó,
però alço el cap amunt i aixeco el vol.
Els teus ulls em fan creure en la vida,
en Jesús és nata i la verge és Maria,
no busco res més que seguir-te
fins on m'arrosseguin els dies.

Jo vull fer una cançó que salvi el món
però tinc feinades per salvar-me a mi.
Que deixi créixer els arbres i els ocells,
que no es gasti diners per pagar els reis.

Vull fer servir els acords d'una cançó “pastel”,
per cagar-me en tot, per quedar-me bé,
si no ho faig de veritat, és com si no fes res,
vull fer-ho tot i que s'ho emporti el temps.