L'estació

Assegut a l'estació,
contemplant a cada instant com avançava el vell rellotge,
esperant que arribi el tren que ens farà gaudir del món,
he esperat tot aquest temps.

El viatge ha començat,
Buscar nous horitzons no és nou.
T'enduus tot l'equipatge,
carregues de coratge i et mous.
Portes les penes i l'esperança,
Mires enllà, recorren la distància.
Cada record, cada paraula,
I que demà tot torni a començar.
Quantes estacions haurem vist passar,
quantes estacions haurem d'avançar.

I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.
I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.

Assegut dins del vagó,
contemplant a cada instant com avançava el meu rellotge,
esperant aturar el tren en algun indret proper on està el cor de la gent.
Quantes estacions haurem vist passar,
Quantes estacions haurem d'avançar.

I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.
I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.