La guàrdia

Marihuana!

Prohibida la tinença
prohibides les vesprades de tardor.
Il·legal la teua cara
convertida en una bola de cogoll.

La moral porta pistola
i nosaltres som el seu pitjor malson.
Il·legal la teua ràbia
tan potent com una bomba de cogoll.

I ara que sents el vent cridar,
ja no tens por de que t'atrape el temps,
ja no tens por de les mirades falses
que t'amenacen nit i dia.

T'has plantat dins de ta casa,
t'has decidit a ventilar la teua por,
i has iniciat el teu projecte
endavant per l'autarquia del cogoll.

I a rebolcons anàvem pels racons
entre boires d'un futur espès,
t'he retrobat damunt de mi mullada
com cada tarda, nit i dia.

Junts com una bola de cogoll
que va arrelant als nostres ulls,
embriagats encara de lluna, sexe i marihuana.
Suau, com el contacte dels teus pits
com una brisa vora el mar
embriagats encara de lluna, sexe i marihuana.

Amagueu-ho tot!
La guàrdia, la guàrdia, amagueu-ho tot!

Fuck the police!

Amb tu

Torne cap a casa somrient,
ningú al carrer,
dins del meu cap
la teua veu.
I al llit no puc dormir,
vull que isca el sol,
tornar a eixir amb els amics,
trobar-me amb tu.

Riure perquè sí, no ens cal motiu,
mirar-nos i saber que volem dir.

Jugar com xiquets
només tu i jo,
coses que fan tan especials
eixos moments.
Parlar llargues estones
als portals
mentre amb l'alcohol
no puc deixar d'imaginar.

Més somriures a les nits,
tot un món per descobrir,
despertar amb tu als matins
i fer junts el llarg camí.

Cançons, tants concerts
ens han juntat,
ara jo escric
i vull tornar-ho a recordar.
Somnis per conquerir,
per fer real
tota una història per davant
on vull trobar.

Ei

Ei! De tot el que vullgau:
licors i llepolies, llençols de seda suau.
Prima! Alliberant el caos,
la gentola del sud, els amos del sarao.
Primo! textures i sabors,
tots els colors del verd, del blau, de l'amor...
Prima, primo, fem-ho!

Plora, però es manté ferm,
sempre amb un drama a la vista.
Giren els aires, i el temps
es burla de l'optimista.
Sempre hi ha coses pendents...
És, en la pau, un turista.
Sap que no tot d'ell depèn,
i avança el funambulista.

Soroll

Ja no sento la pressió,
energia, ràbia, que tot ho mou.
No sé si estar preocupada o no
podria ser simple felicitat, i prou.

A què estàvem esperant
per fer sonar aquest groove
que no entén de preocupacions ni falta fa.
A què estàvem esperant
per seguir la inèrcia que arrossega el teu cap
amunt i avall.

Podem parlar de filosofia si vols,
dels grans problemes de la vida, del dol
d'allò immesurable que mai serà resolt
però si saps que no serveix de res, perquè no dedicar el temps a l'acció?

Ja no penso en què vull ser de gran
No perquè hagin passat massa anys,
sinó perquè m'és ben bé igual.
M'he assegurat de deixar-ho arreglat,
fent una mica de soroll de tant en tant.

A què estàvem esperant
per fer sonar aquest groove
que no entén de preocupacions ni falta fa.
A què estàvem esperant
per seguir la inèrcia que arrossega el teu cap
amunt i avall.

Podem parlar de filosofia si vols,
dels grans problemes de la vida, del dol
d'allò immesurable que mai serà resolt
però si saps que no serveix de res, perquè no dedicar el temps a l'acció?

Ses festes

Es dia ja és aquí,
es dia ja ha arribat, és es moment
tant esperat i tan somiat
des de fa una any.
Esteim morts de calor,
es grossa s'alegria i s'emoció
mesclada amb un toc de suor.

Es gin me pega as cap,
mus hem reunit aquí per escoltar
es primer toc de fabiol.
Comença a sonar,
sa gent es torna loca,
tot indica que sa festa ha començat.

Es veu, es sent,
sa festa està present!
Tenc sa sensació que avui
serà un gran dia.
Es veu, es sent,
sa festa està present!
Tenc que "disfrutar"
com mai més ho faria.

Es negre des cavalls,
es verd viu de ses canyes,
amb sa guerra d'avellanes
i es reflexe des miralls.

Estic enamorat des cel blau
i cases blanques, dones guapes
menorquines que són
lo millor que hi ha.

Sa panxa del revés,
es bars a rebentar
i sa plaça ja està plena
de cavalls i de caixers.
Volem gin, volem gin,
no és qüestió de filar prim.
Volem tots junts gaudir
i celebrar que esteim aquí.

Es veu, es sent,
sa festa està present.
Es bars estan a rebentar,
sa plaça està plena de gent.
Sa gent no atura de cantar,
s'ambient està calent.

Bota no hi queda ni una gota,
sa cosa està que vessa,
sa cosa està que explota.

Fronteres

Veure que hi ha vides vivint entre reixes,

veure aquell nen plorant perquè se sent feble,

Son els peons d'una partida d'escacs.

Que lluiten per poder arribar al final i obrir les 

portes que s'han tancat quan sempre eren obertes,

tanques, cadenes d'ignorància fan veure,

que no es possible salvar tants refugiats.

S'apropien les vides de persones espantades, jugant amb les seves pors,

ensorrant les seves cases.

Fan d'aquest silenci, ressò de les seves armes, "power europeu."

I crida: No tancaran

les fronteres que separen aquest mons tant desiguals, per dignitat, per orgull i llibertat.

Ombres que han cobert de foscor aquests pobles, amagant aquests mars de persones, que s'han vist molt a prop del final.

Refugiant-se des les bales que sortien de les armes que han tacat de sang moltes memòries, que han tenyit els carrers d'injustícies, esborrant-los-hi la identitat

Immaculats

Purificarem els nostres cors amb la flama nova d'aquest foc i, amb les cendres a les nostres mans, ballarem brillant immaculats. Entrarem tots junts al fons del bosc amb els ulls oberts plens de colors i, amb les dues mans fent de mirall, ballarem brillant immaculats. Ballarem brillant immaculats amb les cendres a les nostres mans. Amb els nostres ulls plens de colors entrarem tots junts al fons del bosc. Sembrarem de nou les velles llavors. Formarem un cercle agafant-nos ben fort. Ballarem brillant immaculats.

Tot és possible

Tot està per viure
vine i fem que això sigui bonic
construïm noves raons.

Vull sentir-me lliure
i que el veí no sigui l'enemic
que ens uneixin les cançons.

Somiarem un món millor
cantarem per fer-nos escoltar
no hi ha res que ens faci por
junts arribarem molt més enllà...

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible.

Fora les cabòries
fem que sigui un ball de Carnaval
una oda a l'amistat...

Ets part de la història
triïs el que triïs, tu ja ho saps
seré aquí fent-te costat
que junts arribarem molt més enllà...

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
Com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible...

Tot és possible
si ho fas amb el cor!

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
Com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible...

Tot és possible
si ho fas amb el cor!

L'horitzó

El cel porta el teu nom
miro a dalt per escriure't mil cançons
i em pregunto si saps d'on
s'escapen els avions

Viatjar amb ells cada nit
a algun racó més enllà del nostre llit
als Andes L'Himàlaia o aquella muntanya
on senyali el teu dit

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
l'horitzó és guardar la il·lusió dins del puny
i buscar-la més lluny

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
viatjant de pol a pol tots sols

Els ocells volen baix
deixen lloc perquè ballis al bell mig
d'aquest blau tant immens, tan clar però intens
que et reclama a crits

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
l'horitzó és guardar la il·lusió dins del puny
i buscar-la més lluny

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
viatjant de pol a pol tot sols

Farem girar la bola del món
l'aturarem qui sap on
també farem la volta al sol
si tu vols

Llançarem els dards a l'atzar
serem fidels al nostre destí
seguirem algun bon camí
molt lluny d'aquí

Llançarem els dards a l'atzar
serem fidels al nostre destí
seguirem el nostre camí
que s'escapa molt lluny d'aquí

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot
l'horitzó és guardar la il·lusió dins del puny
i buscar-la més lluny

L'horitzó de no tenir por
l'horitzó de voler-ho tot viatjant de pol a pol tots sols

La meva amant està malalta

La meva amant està malalta.
És una grip amb febres altes.
Avui anàvem a sopar, en tenia moltes ganes.

La meva amant està malalta.
M’ha contactat a mitja tarda.
Dins els llençols suats el seu cos tremolava.

Jo vaig conduint, i arriba la nit,
i es perden les línies del paisatge,
i el retrovisor se m’omple d’estels
i penso en anar a visitar-la.

La meva amant està malalta.
Ma mare diu que hi ha una passa.
Avui anàvem a sopar i a l’Antilla, a ballar salsa.

La meva amant està malalta.
El cap bullent no troba calma.
Ni els dos peus glaçats amb les ungles pintades.

Jo vaig conduint, enmig de la nit,
pels límits de l’àrea suburbana,
i el retrovisor se m’omple d’estels
i de llums dels patis de les cases.
Rugeix el motor, soc lliure i veloç
i la meva amant està malalta.
Veuria el trencall, les flors al balcó,
potser aniré a visitar-la...

Sí, potser aniré a visitar-la...

Amor i amistat

Trobar-se les pedres per tots els camins
conéixer amics que li donen sentit
donar-se la mà quan estem en perill
la vida és dura no anem a mentir.

Som la família que va de parranda
no som els típics que donen la llanda
ixe bon rotllo és el que es guarda
no anem a dormir la cosa s'allarga.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Sou ixe foc, sou ixa flama
mel de romer, canela en rama
sou ixes perles que hi ha en el camí
t'arriba la traca que no posa fi.

L'amor per la vida és actitud
sou la poesia del nord i el sud
trencant melodies posant noves vies
mesclar harmonies menjar-se el futur.

Ai la colla! Si t'encantes ja hem encés la falla
o juguem tots o estripem la baralla
vos triaria per a anar a la guerra
passant-nos la bota abans de la batalla.

Encara que esteu lluny, jo vos sent prop
teniu cadireta al costat del meu cor
pels anys indomables, pels dies elèctrics
i pels nostres morts.

Trobar-se les pedres per tots els camins
conéixer amics que li donen sentit
donar-se la mà quan estem en perill
la vida és dura no anem a mentir.

Som la família que va de parranda
no som els típics que donen la llanda
ixe bon rotllo és el que es guarda
no anem a dormir la cosa s'allarga.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

L'orxata de xufa encara més cara
amor a la terra llaurada, ací per
a mal i pa bé s'estima l'oratge també
els bunyols de la tia entren quan.

Fa fred, ací pel carrer
fa fred, en falles també
fa fred, que!, diga'm vosté
la manta al coll i el cabasset.

Amb ella sen va el drama tot és festa
eres el solet q m'entra per la finestra
queden moltes nits pa' celebrar
són els meus amics la meua llar.

Tu me comprens quan et conte la vida
vols escapar?, Planege la fugida
yo me hundo me sacas del pozo
amiga! cero llanto todo gozo.

Trobar-se les pedres per tots els camins
conéixer amics que li donen sentit
donar-se la mà quan estem en perill
la vida és dura no anem a mentir.

Som la família que va de parranda
no som els típics que donen la llanda
ixe bon rotllo és el que es guarda
no anem a dormir la cosa s'allarga.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Estar amb vosaltres dona to el gust
sentir-se estimat, sentir-se volgut
amor, amistat, família i futur.

Mentrestant

Jo ja reconec que és de covards dir-te això quinze anys abans,

i quan tu no em pots entendre.

Que estrany que serà!

Tu cantussejant sense somriure o sospitar.

Hi ha cançons que creixen amb el temps.

He esperat aquest moment amagat

darrere els versos que has sentit tants cops

i ara tornen nous, apuntant lluny, caient a prop.

Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot.

Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort.

Anava a les palpentes intentant ser algú nou.

He inventat la màquina del temps.

Si funciona i m’has entès té molt mèrit: sóc de lletres.

Has rebut això? Fes-me algun senyal, pica’m l’ullet.

Jo en tindré prou. Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot.

Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort.

Anava a les palpentes intentant ser algú nou. 

u mai no esperis res, tu surt i busca-ho tot.

Si venen temps millors és molt a poc a poc,

i tot plegat va de triar què fem mentrestant.

Truc de màgia

Ets un truc de màgia etern
Mai sé quin és el teu secret
Encens tots els racons on ets
I a més brotes en llocs deserts

Véns d'un arbre sempre verd
Ets de flor i estimo l'arrel
Quan et canto sé que em canto a mi també

Si t'ensorres mai
Recorda que aquí ningú viu del passat
Que el que compta és l'ara
I ara comences a escriure el demà

Si t'escoltes mai perdràs el camí i el podràs degustar
Que el que som és clar
Instants d'una vida que arriba i se'n va

Ets tota la llum del cel
L'estel més gran que brilla al firmament
M'encenc només amb tocar la teva pell
I m'entens com un rellotge al temps

Véns d'un arbre sempre verd
Ets de flor i estimo l'arrel
I quan et canto sé que em canto a mi també

Si t'ensorres mai
Recorda que aquí ningú viu del passat
Que el que compta és l'ara
I ara comences a escriure el demà

Si t'escoltes mai perdràs el camí i el podràs degustar
Que el que som és clar
Instants d'una vida que arriba i se'n va

Sant Joan

El preparat

Mare, no vull treballar.
Diuen que estic preparat.
Tinc idiomes, tots me volen,
no fa falta consultar.

Pare, deixa l’elefant.
Ara és hora de parlar.
El gaiato és per a rato.
Es momento de abdicar

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Se presenta vuestro Rey.
¡Viva el Orden y la Ley!
Soc tronista per herència.
Tinc sang blava i fina pell.

Felicitaré el Nadal
per tots els putos canals.
En lloc d’apagar incendis
faig olor a socarrat.

Sempre mentiu a tot el Poble, quin desastre!
Tinguent en compte que la vida és un empastre.
Tots estem al dia, cara a la tele i hi ha massa porqueria!
Xe qué Borbón! Xe qué Borbón!

Què vas a fer?
Espere que per açò no faça que vaja a l’infern.
Pa’ tu són diners, pa’ mi és un troç de paper.
Xe qué Bourbon, mel de romer!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Jo vull eixir en totes les revistes,
estrenar vestits, visitar perruqueries.
Sálvame Deluxe especial familiar.
Reina Consorte ama del carxofar.

Aparenta ser normal i li pesa.
Quan està trista a ningun sant li resa.
Princesa no ríe, princesa no siente.
De los negocios del marido siempre miente.

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!
Que no, que no! Que no, que no!
Que no vull treballar! Que no vull treballar!

Que no, que no!

T'estime si he begut

És un amor alcohòlic, quan va sobri és amnèsic.
No recorde si és empíric.
Segur que és etílic,
piripi, psicodèlic, a 10.000 quilòmetres de ser modèlic.
Al fons del teu melic m’he deixat una arracada,
la recuperaré la setmana passada.
L’ampolla és una fada que em llança fletxes d’or,
la ressaca em clava fletxes de coure en mig del cor.
Oh no! He tornat a no beure,
he tornat a la senda de no recordar-te,
i en mig del desastre complint el meu deure,
m’obligue a tornar a beure dissabte.
Ja sé que la meitat de la lletra no l’enteneu,
però vos agarra el ritme i vos “desmeleneu”,
vos se fa la figa aiguaneu,
comença el desglaç al perineu.

T’ESTIME SI HE BEGUT,
I SI NO HE BEGUT T’OBLIDE,
I M’AMOLLE CARA AL TINDER,
T’ESTIME SI HE BEGUT,
I SI NO HE BEGUT T’OBLIDE,
SEGUR QUE NO HEU LLEGIT EL LLIBRE.

Al meu jardí ebri tu ets Adonis, jo Afrodita,
però si estic abstèmia tú no me vuelves loquita,
no queria verte pero con dos copitas,
yo me puse calentita (ahí viene mi crush!)
Pa’ sucar pa, sexi la mirada,
24/7 quan estic embriagada.
Amb tu no em funciona l’aigua clara,
jo quan no tinc alcohol sue de la teua cara.
Quina nit! Tot per l’aire rebolcons.
Quina nit! Arrapades i suors...
Uf! Com dos gats pels carrerons.
I al matí el sol ho destrossà tot.
Vaig obrir els ulls, vaig arreplegar la roba,
vaig fugir d’allí sense deixar-te cap nota.
Tu ja no m’agradaves, jo no volia res,
El nostre amor sols funciona amb dos cocktails de més.

Valentina

VIP directe, quan entrem a la festa,
sala plena, anem mig torts, però el cubata ja no ens vessa.
Em posa tendre, la gent que parla i només treu fum
que t’estimen quan estàs a baix no quan estàs amunt.

brrr Estic molt fresc, un perdó dels teus a mi no em serveix,
qui trenca un cor vol dir que no se’l mereix,
avui brindo per la meva gent i ningú més,
estem al top, al top
ron cola al got.
No vull estar a d'alt de la torre si no ets tu qui em posa a lloc,
dependre de tu és dolent, ho sé, però depenc de tu.
Vull que comptis amb mi nena quan no comptis amb ningú.

Las niñas se nos aceran, nos dicen que tal,
veniros con nosotras, queremos bailar,
pidamos un cubata, bebamos más,
que la noche es larga, esto acaba de empezar,
con mi ‘clica’ no falta de na... no falta de na...
siempre con ganas de más... con ganas de más.

Valentina se me acerca y me dice que te pasa,
dónde has estado que no has dormido en casa.
Estaba en el estudio, tranquila no pasa nada.
Que llevo un día negro y una vida poco sana.
Fue oler su perfume, mirar su mirada,
que no pasa nada, que no se preocupe
que yo no era el malo, yo ni acostumbrado
me has defraudado y andas muy rara.

Come baby won’t you dance with me.
I just wanna dance with you.
Me and my homies back there.
We be poppin bottles back there, back there.

Come baby won’t you dance with me.
I just wanna dance with you.
Me and my homies back there.
We be poppin bottles back there, back there.

Un, dos
Estic molt fresc, un perdó dels teus a mi no em serveix,
qui trenca un cor vol dir que no se’l mereix,
avui brindo per la meva gent i ningú més,
estem al top, al top
ron cola al got.
No vull estar a d'alt de la torre si no ets tu qui em posa a lloc.

Me’n recordo quan passava, tot més ràpid al teu costat.
Aquella preciosa lady, que no tenia pietat.
Jo no et volia perdre però, nena, tu sola t’ho has guanyat.
Tenia ganes de veure’t, però ara el joc ja s’ha acabat.

Todas esas nenas se vienen pa’ aquí,
pero solo quiero bailar contigo.
Yo se que tu quieres, no te hagas baby.
Quiero que todos sean testigos.
Vamos a perdernos tu y yo, solo quiero perderme en tu boca,
ver ese cuerpo sin ropa, disfruta y solo siente el un..dos..

Estic molt fresc, un perdó dels teus a mi no em serveix,
qui trenca un cor vol dir que no se’l mereix,
avui brindo per la meva gent i ningú més,
estem al top, al top
ron cola al got.
No vull estar a d'alt de la torre si no ets tu qui em posa a lloc.

Tornarà el bon temps

Sortint del camí
la terra s'enlaira,
caminant pel desert,
desvestint el pensament.

I asserenant les pors, i asserenant el pas, m'imagino...
envoltat per les ones d'un mar asserenat i en calma.

Vénen tempestes,
cendres que no has bufat.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.

El cel és cobert, però hi ha un feix de llum que deixa entreveure un camí a seguir.
Les ombres em perden però em sento animat, veig portes obertes i un cel blau i clar,
i em deixo portar... envoltat per les ones d'un mar asserenat i en calma.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
Ja veig el mar... i em sento lliure...

Tornarà el bon temps.

Uie

Torna a sortir al carrer que em sembla que no t’han sentit
i llença la paraula que s’escapa del teu crit
deixa-la que corri pels carrers de la ciutat
que cada missatge arribi al lloc més amagat

Omple’t d’aire i fes volar la veu
que soni ben fort que arribi a cada port
omple’t d’aire i fes volar la veu
que sigui aquell cop que s’obri pas a poc a poc

uie uie e
contagiarem del nostre vers a tot el món sencer
uie uie e
deixarem que ens contamini un alè sense fre
uie, uie e
que a cada llit arribi tot el que hem escrit
uie, uie e
que corri com el vent la força de la gent

Crema la ferida que respira la vida, crida!
la nostra bala és temuda i maleïda
crema la ferida que respira la vida, crida!
la nostra bala també fa ferida

Omple’t d’aire i fes volar la veu
que soni ben fort que arribi a cada port
omple’t d’aire i fes volar la veu
que sigui aquell cop que s’obre pas a poc a poc

uie uie e
contagiarem del nostre vers a tot el mon sencer
uie uie e
deixarem que ens contamini un alè sense fre
uie, uie e
que a cada llit arribi tot el que hem escrit
uie, uie e
que corri com el vent la força de la gent

La veu de Gertrudis per ser present als carrers!

Alçarem les mans enlaire
com onades trencant l’aigua
avançarem pels mars del món sencer
no tenim por de res

uie uie e
alçarem les mans enlaire
uie uie e
com onades trencant l’aigua
uie uie e
que corri com el vent la força de la gent
uie uie e

Kokoschka

Tip de buscar-te en l’embruix d’una brisa suau, en els ulls entelats de la dona que passa, en la veu que era tan semblant. Fart de follar sondejant mil aplicacions. Constatar que a l’infern només hi ha succedanis de qui hem estimat abans. Perdre’m en un museu i, al final d’una sala, intuir-te, acostar-me, contemplar-nos, dislocar-me tot i separar entre tu i la resta, declarar-me addicte a la tempesta d’estimar patint, de no saber qui sóc sovint.  Trobar-te a dins d’un Kokoschka. Tu inundes tot l’espai. Que m’encomanis la nit. Trobar-te a dins d’un Kokoschka, i dormis sobre el meu pit. 

Escorcollar les novel·les que et vas deixar: sempre hi ha un tros de tu en un bon personatge. Les frases que vas marcar. Res com aquest museu. He triat enyorar-te. M’hi presento cada tarda. Trio turbulència, perdre, caure i separar entre tu i la resta, declarar-me addicte a la tempesta d’estimar patint, de no saber què faig sovint. Trobar-te a dins d’un Kokoschka. Tu inundes tot l’espai. Que m’encomanis la nit. Trobar-te a dins d’un Kokoschka, i dormis sobre el meu pit.

Cada paraula

Cada paraula, cada desig,
Cada rialla, cada neguit,
Un somni ben vestit.

Cada mirada, cada record,
Cada obstacle, cada tresor,
T'he trobat dins del meu cor.

I trencarem totes aquelles fronteres,
que sens posin pel davant,
les podrem passar de mil maneres,
fent aquest somni més gran!

Cada deliri, cada cançó,
Cada abraçada, cada petó,
Una reflex al horitzó.

Cada somriure, cada il·lusió,
Cada paisatge, cada color,
He desitjat tenir-te a prop


Cada pintada, cada emoció,
Cada tempesta, cada estació
Tu dibuixes el meu mon,


Cada carícia, cada moment,
Cada viatge, cada present,
Un estel al firmament.

I em perdré entre els deserts,
Creuaré mil mons,
Trobaré la sortida entre els records,
Dibuixaré el nou present tenint- te amb mi.

I que les gotes que a tots dos ens caiguin demà,
Siguin estrelles que ens han vist estimar,
Els sentiments que s'han trobat en el camí.

Pregària

Tots ens seguien mirant, potser això de ser la novetat
Pot ser que encara dure, pot ser que siga tot un efecte boomerang
Pot ser que dissimule passant unes runes i t’arribe a tocar.

El café era gelat, les escenes què és el que ens diran
Potser t’inoportune, pot ser que riga quan poses la cara de: va,
Eixe tema ni el toques, potser t’equivoques, i no saps el que fas.

Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d’enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant

O tal volta em diràs, que no soc tot el que hi vas pensar
Pot ser que se’ns acoste algun oncle que aposte per nosaltres fins al final
I mirant-me em dius: dubte de tant sols si hi ha una trama argumental.

O passant dies clars, passejant agafadets del braç
M’assenyales un vaixell llunyà, que s’albira mirant vora mar
I traus un full de lletres on guardes poemes que vas voler-me dedicar
I m’arrambes contra un arbre de qualsevol institut de ciutat

Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d’enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant

I pot ser que un dia de lluna plena t’estaque un bonic contrapunt musical
Tant de bo que aquesta cançó fera que em torne a besar.

Si tot fóra al revés

Moren de fred, moren de fam,
Moren de set els oblidats.
Moren creuant terres i mars els il·legals.
Moren xiquetes, moren dones,
Els seus somnis violats,
Moren xiquets fent els joguets que mai tindran...

I mentrestant girem el cap,
Que poca solidaritat!
Racisme i odi el seu regal al arribar.
Ells il·legals, sense papers,
Nosaltres sense fer ni cas.
Mig mon es mor, plora de fam desesperat!

Que passaria si tot fóra al revés??
Nosaltres morint de fam....
Així ens adonaríem de tot el seu patiment,
Demà ja serà tard...

Reflexionar i conscienciar,
Cal que ens posem a treballar.
El primer pas és no amagar la realitat.
Naixen xiquets sense menjar,
Germans majors s'han d'arriscar,
Creuant el mar pot ser ja mai no tornaran...

Ja ha arribat el dia, tots els nens juguen contents,
El color ja no és problema, per fi tots ho hem entès.
Ja no hi ha tres mons distints, ja ningú explota ningú,
Veritat que sona bé? Doncs ara te toca a tu!

El meu cos

Prou que ho intento, però el meu cos et vol a tu.
I no te’n riguis, que això no em passa amb ningú.
Jo m’aniré vestint, ja es fa de dia.
Va, no m’ho facis més: on m’has posat les claus.
Que no estic pas per jocs.
Tinc una vida que no sap que el meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu i em porta aquí.

Sé que el paisatge només és un decorat.
Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat.
Som a la cara B.
Sento, a la vora, un univers semblant on ara estem ballant.
Però ens ha tocat aquest. I marxo, que em conec.
Tu ja saps que el meu cos et vol a tu, vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu i em porta aquí.

Ara fas un salt del llit i busques entre mil vinils.
Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa.
Cau suaument fent un trip-crac l’agulla acaronant el plat.
Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa.
Dius que això és un musical quàntic, interdimensional,
tu veus el gran final, forats de cuc
i pirotècnia amb tot de jos al teu davant perfectament sincronitzats.
Però en realitat sóc jo intentant ballar com en Christopher Walken.

Som una fatal combinació de partícules,
el paradigma de la casualitat.
Som un error d’essència matemàtica.

Navegarem

Si tot el que has viscut s'esborra, dorm profundament.
Allà on anirem no hi ha ciutats, tan sols hi ha un mar immens.
I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó, per sobre les onades,
amb el nostre cor il·luminant la nit
Enrere quedarà el dolor i totes les pors, i el mal que vàrem fer.
I amb les mans aixecarem aquest palau de llum enmig de l'espigó.
Perquè ja no ens queden més paraules ni temps per perdre en va.
Hi ha massa gent seguint uns titelles com un ramat de xais.
Oferirem la nostra veu per cantar cançons de mariners,
i de nit avançarem lluitant ferotgement per viure un dia més.
I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó,
per sobre les onades, amb el nostre cor il·luminant la nit.
Perquè ja no queden gaires homes tan valents!

Dins es meu cap

Les set i quart d'un set de juny
capvespre que es fa llarg,
ja fa uns quants dies que estic tirat
en es sofà amb sa tele oberta,
imprescindible per no pensar
amb records i imatges
que no me deixen respirar.

Estir es braç per arribar a n'es
tabac, en fumarem d'aquest
perquè sa xina se m'ha acabat.
Es meu cervell descontrolat
que te manté dins es meu cap,
amb calades d'ansietat
que ja me tenen destrossat.

Ja fa temps que intent trobar
sa clau per poder tancar,
pensaments no desitjats
que cada dia et fan tornar.
Segur que demà n'aprendré
i me'n enriuré d'aquest moment,
però ara no sé com ho tenc que fer
per canviar pensar amb passat
per pensar amb present.

Dormiré, somiaré, després despertaré
i me'n recordaré, açò jo no ho sé.
I no ho recordaré, açò jo esper.

Avui m'he despertat trempat
com cada dia i m'he girat,
somiant te volia trobar,
te volia tocar i te volia estimar.
M'he aixecat molt emprenyat,
diagnòstic desequilibrat,
ja hem començ a desquiciar,
tu sempre amb jo dins es meu cap.

Ja fa temps que intent trobar...
Analitzant com ho puc fer
vaig escrivint aquest paper,
que després agafaré
i amb una cançó el convertiré.

T'he perdut de vista
i açò me te intrigat,
però es cert lo que diuen
que sa ignorància fa sa felicitat.
Perquè només pensar que n'hi
ha una altre que te pot tocar,
se me posen els ulls en blanc
i s'atura de córrer sa meva sang.

Ja fa temps que intent trobar...

Quan es faci de nit

Cada dia al matí que em llevo com avui torno a pensar
si el que tinc, si el que faig, si el que sóc és normal
em diuen les notícies que podré triar el camí
em diuen les estrelles que miri més lluny d’aquí

Cada viatge és diferent, sento el cos que em va més lent,
flotaré i pensaré si el que sóc és real
em diuen la llum que veig és morta fa molt temps
em fan viure les estrelles i em deixen tant clar que

Jo, en tinc prou, amb mirar el cel cada dia,
en tinc prou amb tu

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

Cada dia al matí que em llevo com avui torno a pensar
si és molt tard o és aviat per forçar la gravetat
l’oxigen l’aprofito per tornar a la realitat
al fons del llit t’espero per trobar el nostre forat

Cada pas és més valent, cada llum és diferent
somiarem, lluitarem, trobarem l’espai i el temps
em diuen que la llum que veig és morta fa molt temps
en fan veure-hi les estrelles i em deixen tant clar que

Jo, en tinc prou, amb mirar el cel cada dia,
en tinc prou amb tu

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans,
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

La nostra llum, la nostra nit, les nostres mans,
tornarem a sentir

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans,
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

Crida!

Ja cau la nit
Arriba el moment
La plaça està plena de gent

Sentim l'emoció
S'escalfa l'ambient
s'encén l'escenari
i s'atura el present.

del vestidor sentim el brogit
criden i criden, moment de neguit

la vida ens juguem
en un sol moment
el gran salt avui donarem

silenci interior
s'apaga la llum
les notes que tant esperem

rius d'adrenalina van bombardejant
saltem a l'abisme rebel

explosió de so, paraules i llum
la festa nocturna, contagia a la gent

A dins dels cors i per tot arreu
Doctor Prats i Xeic! Presents!

I ballarem i gaudirem
festa del poble, festa de la gent
I volaran, les emocions
bategarem al ritme d'aquestes cançons

Fletxa de foc

No hi ha temps per perdre
No busquis més l'amor
És molt difícil de trobar si el busques de genolls

Només pot aparèixer
Quan sap que és millor
Arriba per sorpresa i sense massa explicacions

Com peixos en l'aigua
Nedem en l'amor
Ni es busca ni es troba
T'arriba quan vol
Tu vés al teu aire
I sigues l’amor
Quan menys ho esperis
Vindrà a per tu
Amb una fletxa de foc

I prou de preguntar-te
Si ja és aquí o no
No veus que quan arriba ho saps i no cal fer qüestions?

Tu fes la teva vida
Segueix la teva sort
Que mai no fa preguntes qui segueix el rumb del cor

Com peixos en l'aigua
Nedem en l'amor
Ni es busca ni es troba
T'arriba quan vol
Tu vés al teu aire
I sigues l’amor
Quan menys ho esperis
Vindrà a per tu
Amb una fletxa de foc

Et vaig dir

És impossible la fuga per l’escala.

I has regirat tot el pis de dalt a baix.

Has mig obert la finestra per si torna el nostre gat.

Tu vas sopant teories en silenci,

però, de calaix, és un cas de deserció.

Vol estar lluny i amagat per quan comenci a dir-t’ho tot.

I per això hi ha un gos que està udolant.

I per això els ocells, esperitats, ara volen baix fent gargots a l’aire.

El poder secret dels animals: ensumar el perill que es va acostant.

Queda escrit el pròleg de la catàstrofe.

Quan ho tenia a la punta de la llengua

 m’he fet enrere i ho torno a mastegar.

L’única sort de ser tu el de l’altra banda: no hi ha un abans.

I per això hi ha un gos que està udolant.

I per això els ocells, esperitats, ara volen baix fent gargots a l’aire.

El poder secret dels animals: ensumar el perill que es va acostant.

Perdoneu, només serà una nit.

Et vaig dir que eres aire, remei i cançó,

la paraula que canvia la vida,

el batec que s’escapa del cor.

Et vaig dir que ni rastre de dèries ni pors,

jo que mai regalava un per sempre,

els devia guardar per tu tots.

Et vaig dir que allà a fora era ple de farsants,

de trileros del verb comprometre,

i que amb mi te n’havies salvat

Et vaig dir que podríem amb tots els embats,

si amb els anys arribaven les presses per les vides que no hem visitat.

Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys,

ni uns amics que es fan companyia, que es podia estimar com abans.

Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys,

ni uns amics que es fan companyia.

Fem, almenys, que això sigui veritat.

Quan et miro de fora el replà veig que el gat apareix en escena i se t’estira a la falda roncant.

Ja vindré un dia, més endavant. Quan no hi siguis, faré la maleta. Potser així no faré tant de mal.

Magdelenes

Nena yo te quería,

yo no lo quería así,

yo a ti te quería,

como si no hubiera fin.

Pero aquel día yo a ti te perdí,

por una tontería que yo cometí,

tu te sientes fría, es normal baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Ella vol fer magdalenes pero no en sap,

Repeteix tota esgotada que li cansa això del trap,

Que fotem un clau fa temps que ho tinc al cap,

Que no puc contar totes les meuques que m'han desgastat.

Jo tinc el cap molt ple ara no puc dormir,

si ja no em cuido d'ella per què fer-ho amb mi,

com reies i follaves de bon de matí,

espero que demà fotis el camp d'aquí.

Ara ja no ets necessària,

creus que no et mereixia, però jo t'importava gaire?

no només la teva pell es la que em deixa sense aire i no,

no saps que es el respecte cony perquè mai n'has tingut,

ni per mi ni per tu ni per aquells que t'han volgut.

Apaga el forn i marxa,

mira'm a la cara i diga'm no em fas falta.

Nena yo te quería,

y no supe transmitirlo así,

me lamentaré de por vida,

si no lo arreglamos al fin.

Después de todos los momentos vividos hasta aquí,

por un fallo de mierda que sin querer cometí,

tu te sientes fría y sola baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Nena yo te quería,

yo no lo quería así,

yo a ti te quería,

como si no hubiera fin.

Pero aquel día yo a ti te perdí,

por una tontería que yo no me dí,

tu te sientes fría, es normal baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Ella vol fer magdalenes pero no en sap,

repeteix tota esgotada que li cansa això del trap,

ara ja no ets necessària,

ara ja no ets necessària.

A resguard dels vents

Aquesta nit ningú ens espera,
tot és tranquil, la pluja ens tempta
i seguirem els nostres instints…
traçant nous camins.
I em mires als ulls i et somric…
sense saber que ja és massa tard.

Fa poc que ens coneixem
però compartim tempestes
i aflora un sentiment
que ens du a resguard dels vents.
I sempre ho recordarem,
per més que la discòrdia ens prengui els bons moments.
Sé que trobarem tendresa, bellesa,
mirades d'entesa, senzills instants d'intimitat.

I demà tornaran vells camins... lluny d'aquí,
però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.

I aquesta nit veurem la llum del sol
i no ens caldrà buscar cap raó.

Quatre nits cauen que no oblidarem.
Ennuvolats.
Quatre nits que queden per sempre més,
entre muntanyes a resguard dels vents.

Força creixent

Ja podeu fer el que vulgueu,
ja podeu manipular,
ja hem passat tres-cents anys
i encara no ens heu callat.

Ja n'hi ha prou de bons modals,
ja no volem esperar,
des de fa temps sabem on volem anar,
la paciència s'ha acabat...

Potser encara en siguem pocs,
ningú us ha donat el primer colp,
nosaltres comencem avui amb aquestes cançons,
demà ja en vindran més, seran més forts...

La vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent
com aquells de la Gàl·lia ja van fer amb els romans,
nosaltres aguantem....

No podeu obligar-nos a sentir,
ja sabem que no us agrada allò que fem,
siguem valents, serem allò que vulguem ser,
no és cap delicte, defensar el que volem....

I ja estem farts d'imaginar,
de dir que bé estaria i viure-ho ja!
ser protagonistes d'una història amb bon final,
contar als nostres fills que vam guanyar...

Que fàcil seria renunciar,
conformar-nos amb " una comunidad",
avui toca patir, lluitar i seguir cantant,
demà ja celebrar!!!

No podeu obligar-nos a sentir,
ja sabem que no us agrada allò que fem,
siguem valents, serem allò que vulguem ser,
no és cap delicte, defensar el que volem...

Alternativa

Estar sec un dia de pluja,
Caminar si vas descalç,
La textura de les pedres
Sobre les teves mans.
Escollir per decidir,
Decidir per arriscar
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Entre plors i desconsols,
Entre crits i un cor ferit,
No tinguérem bona sort
I junts volguérem fugir.
El que no ens mor ens reforça
Amb cuirasses de cartró,
I si la pluja les mulla
Més ens valdrà sortir.

Sent els ocells arribar,
Obstacles i ombres no els detindran.
Ara que arriba l’hivern,
Consciències a l’ordre es van retirant.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Crearem l’alternativa
Al seu joc idealitzat,
De l’atzar als percentatges
L’ofensiva és l’atac.
Decisions llegítimes,
Les accions didàctiques,
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Desperte a mitjanit
Tapat entre llençols,
És fosc per la finestra,
Sent la pluja colpejar.
Descalç vaig avançant
Amb por de trepitjar,
Cada passa em deixa veure
Que hi haurà al meu voltant.
Pressió al cor, seran,
Els meus malsons.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Mil cançons

Recordo amb màgia aquell vespre,
Que tu em vas vindre a buscar,
Estava assegut a la plaça, tot sol,
Amb aquell paper en blanc a la mà.

Tots dos intentàvem escriure,
El somni que junts vam somiar,
Paraules que sota la pluja canviaven
al ritme el seu significat.

I tot mirant per la finestra,
Observant com la pluja cau,
Escoltant la nit com canta
i no et tinc al meu costat.

Somiarem, ballarem, cantarem mirant-nos la pluja
Fent veure que res no ha passat, fent veure que no t'he estimat.

I viurem en mil cançons,

pintarem una rialla al món,

ballant entre llums i colors

I viurem en mil cançons,

escriurem com ser feliços

buscarem nous horitzons

Tu em vas trobar la mirada,
I jo te la vaig regalar,
Vam néixer de nou en un dia on la lluna
Brillava més forta que mai.

Quan penso en totes les paraules,
Que aquell vespre tu em vas donar
Intento trobar la manera de creure
El somni que junts vam somiar.

I tot mirant per la finestra,
Observant com la pluja cau,
Escoltant la nit com canta i no et tinc al meu costat.
Somiarem, ballarem, cantarem mirant-nos la pluja,
Fent veure que res no ha passat, fent veure que no t'he estimat.

Juliol 1994

Uns crits impacients trencaven la tarda.
La veu dels amics al carrer.
Tots tres pedalant cap a la cabana.
El fum desplegant-se imponent.
I aquella olor.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines,
però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mai més hi vam tornar.
Tampoc en parlàvem.
Hi ha un preu per fer net dels malsons.
Allò que ens fa nens, l’espurna salvatge…
Qui sap què vam perdre de més amb el foc.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines, però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mon amour

De nit quan la llum t’amagui el vestit
i la foscor il·lumini el rostre de son dolça al nostre llit
de nit quan la memòria oblidi el que hem dit
i t’adormis recolzada a un raconet del meu pit

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
fins quan tu obris aquests ulls
i vegis el que vols i esculls

Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no ha arribat ningú
Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no existeix el temps perdut

I de nit quan el silenci s’emporti el crit
i el soroll soni invisible en el moviment d’un dit
i de nit quan la claror hagi fugit
i només siguem un somni que reviu el que ens ha unit

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
fins quan tu obris aquests ulls
i vegis el que vols i esculls

Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no ha arribat ningú
Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no existeix el temps perdut

Bonjour mon amour

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Bonjour mon amour

Sota el llençol, lluny de la tristesa
la llum del sol regala una sorpresa
rius però no em dius que el somni s’ha acabat
que et prepares per néixer de nou al meu costat

Bonjour mon amour
De nou al meu costat
Bonjour mon amour
Ai ai ai ai
Bonjour mon amour

El front

Diu que creuen l'Ebre,
ballen i canten fort
quan no hi ha res a perdre.

Que tornen a creure
somnien en l'agost
un trenta de setembre.

Un mar que uneix els horitzons,
cançons viatjant pel corredor.

La mare, la llengua del ventre,
que els fa sentir, parlar i entendre.
La filla, la sang a les venes
batega al ritme d'un sol cor
i en un sol mapa tres tresors.

Abraçats el sud i el nord
i amb ses illes són més forts.
Tres germans, res més que entendre,
que la cultura és un bressol
i el balanceig el nostre so.
No hi ha nit que dure sempre.

Retrobar-se al front
irreductibles barricades de cançons
i en tocar el fons
resistències compartides i il·lusions.

Diu que la distància és passatgera,
que la espera no els fa res.
Saben que vindrà la primavera
vestida d'estrella enmig la nit.

Un mar que uneix els horitzons,
cançons viatjant pel corredor.

Abraçats el sud i el nord
i amb ses illes són més forts.
Tres germans, res més que entendre,
que la cultura és un bressol
i el balanceig el nostre so.
No hi ha nit que dure sempre.

Retrobar-se al front
irreductibles barricades de cançons
i en tocar el fons
resistències compartides i il·lusions.

Fitness, fitness

Avui m'he mirat
i lo que he vist no m'ha agradat,
es meu careto i sa meva grassa
m'han fet despertar.
Es jack i es nas s'han d'acabar,
tot ja és història
i és que avui mateix
m'apunt a n'es gimnàs.

En es meu cas
tenc sa sort de sortir
amb un pivonàs,
però sé que si deix es brou
mai més la veuré.
Ho saps que ho sé,
que estic fet malbé,
però ho tenc que fer
o en aquest pas me podriré.

Fitness, fitness
fitness, fitness

pesa per amunt, pesa per avall,
no puc aturar, estic encegat,
faré mil abdominals,
mancuernas, flexions,
dominades, i press.
Tot sigui perquè me quedin
es músculs d'acer.

Me pens que m'he passat,
me sent com un armari empotrat,
amb es mirall davant
me mir i m'assemblo a un croissant
inflat, petat, ciclat, ben enganxat
i és que flipes en tres mesos
com m'he transformat.

Fitness, fitness...

No aturaré mai de fer

fitness fitness...

Si trobes que la cosa no rula
quan lo que vols és posar-te
com una mula,
jo ara m'he passat a sa proteïna
i és que antes me fotia farina
i ara me fot creatina.

Fitness, fitness...

I és que continuaré fent

fitness, fitness...

Amb tu

No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu
No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu

Ara que tinc views em vol a mi, ets el Sol d’estiu que hi ha al matí
ets l’àngel que il·lumina aquesta nit
i pensa, que no vull la recompensa
que tinc fans però no em compensa
i quan estiguem al top, no et vull veure dins el clot
baby, passa el temps quan ja no em tinguis
vull que tu de mi t’oblidis
i em diguis (..)

Vull estar amb tu, amb tu, amb tu
jo no vull la carta vull el menú
portar-te al Taco Bell, regalar-te un tros de cel
fer-ho fins que ens entri déjà-vu

Estàs més bona que els canalons de l’àvia
a la pista amb aquest vestit fas màgia

Et presentaria la de cops a casa
per veure’ls-hi la cara a portar la més maca del barri
ja m’ho va dir el Didi
fes que aquesta noia no t’oblidi, que això no acabi

No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu
No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu

I tu sempre estàs spicy
no hi ha qui t’enganxi
quan mous les caderes i t’agrada anar de party
Jo vull que m’entretinguis
que tu m’ericis, jo no vull més bitches (nah)

Us tinc a tots en comando, però després de tantes amb tu pujo el rango
tu i jo som amor de contrabando

I tu ja ho saps, no pararé mai de fer-ho amb tu, amb tu, amb tu

I tu ja ho saps, no pararé mai de fer-ho amb tu, amb tu, amb tu

Amb tu i per tu

Tots els sants

Si poguéssim tenir una nit per nosaltres,
marxaríem tots dos corrent pels camins.
Els llençols al balcó penjant morts de riure
i els ocells cantant als coixins.
Si poguéssim estar una nit sencera tu i jo sols, i ningú més...

Les campanes picant les hores a l'aire
i els gats baixant pels carrers.
M'imagino tots els sants parlant de nosaltres
mentre tu i jo ja estem ben lluny!
M'imagino tots els sants buscant-nos per casa
mentre tu i jo dormim agafats!
Molt abans de que el gall canti de matinada
i els homes s'aixequin per anar a feinejar,
tornaríem corrent pels camins cap a casa.
I aquí no ha passat res.

M'imagino tots els sants parlant de nosaltres mentre tu i jo ja haurem arribat.

Adéu

Digueu-li al pare que,
si vam ser dos estranys,
no tingui cap remordiment.
Per una altra vida, no ho deixem passar:
ens queda pendent conèixer-nos.

Digueu-li a la mare
que el futur que des de sempre
havia reservat per mi era tan i tan perfecte
que no hauria estat feliç.
Que ho sento.

Al meu germà,
digueu-li que l’autèntica aventura
-ara ho veig- és créixer junts,
que em perdoni per trencar-la
amb un silenci tan absurd.
Digueu-li que m’enduc amb mi
l’esguard d’uns ulls incondicionals,
els d’un germà petit que avui mereix
el millor regal que vaig guardar-me
entre plors i daus,
que vaig guardar-me entre gols i fang.
Jo mai em vaig deixar guanyar.

Amics de sempre,
és veritat: mai us trucava,
però vaig dur-vos sempre amb mi.
Pels bons anys,
per quan la veu pujava
octaves sense avís, brindeu-nos.
Digueu-li a ella que potser érem massa joves,
però que no lamento res.
I que això no s’ha acabat,
que ho tingui clar:
si hi ha un després, l’espero.

Que m’enduc amb mi la nit més llarga,
on ho vam ser tot.
Que encara puc senti
les meves mans esbrinant-li el cos,
amb un batec que es va atabalant,
el riure tonto de qui no en sap,
i la tendresa del debutant.
Un exèrcit d’estels és a fora esperant-me.
Un exèrcit d’estels m’ha vingut a buscar.

És difícil

És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Les dolces formes del paisatge
Que creixen com herbes salvatges
Entremig de tant i tant ciment.

És difícil amagar que res ha canviat,
És difícil el pensar quan no s’ha fet mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.

Obre els ulls i mira el món
Desperta, resisteix, no perdis ni un segon
Vine amb mi si et sent confós
Sent com la por s'allunya del tu cos.

És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.

Barca de paper

No ho recordo
No ho recordo
Jo no he estat mai tan bé
Deslligat de viure d'enyorances
En un barca de paper
I ara canto
I ara canto
Tots els mals espantaré
I ara ho sé segur
Podrem volar junts fins que se'ns esgoti el temps

Ja ho recordo
Ja ho recordo
Poc a poc
I anar fent
Pas a pas travessaré muntanyes
Amb un avió fet de paper
I ara canto
I ara canto
Tot els mals espantaré

I ara ho sé segur
Podrem volar junts fins que se'ns esgoti el temps

Seguiré florint fins que s'esgotin els anys
M'emportaré somriures perquè mai sé quan tot morirà

Seguiré florint fins que s'esgotin els anys
I ploraré de viure perquè mai sé quan tot morirà

T'he imaginat tant

Podria haver vençut la por
podria haver cregut en mi,
podria haver avançat
en direcció cap el teu cos

i canviar l’ordre del destí
creuar els nostres camins
però no ha estat així.

Podria haver entrat decidit
fer veure que em moc sol de nit
ensenyar-te la ciutat com mai ningú t’havia ensenyat
però no ha estat així
no, no!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat


Podria no haver-te pensat
el pas temps t’hauria oblidat
podria haver pogut
treure’t del cap ja ho he intentat


però m’apareixes tant sovint
que t’és igual si estic dormint
deixa'm fugir d’aquí

Podria haver-ho canviat tot
decidir-me a explicar-te el secret
destruir tot el que som i construir-nos un nou món
però no ha estat així

no, no!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat

Podria haver-me entrebancat
dissimulant que és l’atzar
per un instant tan breu
sentir-me teu.

Podria haver-te regalat
tots els desitjos que has pensat
podria haver estat així,
potser si!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat

Amazones a sa lluna

Quan va despertar, dinosaures,
si va somniar, meravelles.
Quan va sortir es sol, se desfeia,
no se'n vol anar, menja dàtils.

Amazones a sa lluna
fan ingràvides postures.

Quan va despertar, dinosaures,
si va somniar, no era fàctic.

Amazones a sa lluna
fan sudokus i costura.
Amazones amb pijama,
Marlon Brandos ni pirates.
Amazones selenites,
es collars de flors són grisos.
Amazones a sa lluna
fan ingràvides postures.

Quan va despertar, dinosaures ...

Lluita

Comença la lluita,
l'enemic, el dia a dia,
els ideals els teus soldats
amb armes de raons i cap.
Lluita per qui vols,
per qui t'estima o pel que creus,
l'esquena te la guarden
els amics, la teua gent.

El foc dels sentiments
hauràs de saber controlar,
hi hauran ferides greus,
les hauràs de superar.
No tot serà fàcil,
en moments cal arriscar,
qui no lluita, no guanya
i la guerra ha començat.

I així podràs fer onejar
la bandera de la dignitat,
tenim el dret de decidir
si fem la vida o ens la fan.

La lluita serà llarga,
fins morir hauràs d'estar
a la trinxera dels problemes,
sempre hi haurà combat.
Busca la victòria
sense por, sempre endavant,
creu en tu mateix,
voràs com ningú et pot parar.

I així podràs fer onejar
la bandera de la dignitat,
tenim el dret de decidir
si fem la vida o ens la fan.

No m'esperes

Deja que me explique,
quiero que me entiendas.
¿Quién dictó las leyes
quemando las enmiendas?

Nunca me quisiste
ni en tu plato ni en tu mesa
hoy dice la tele
que no quiere hablar mi lengua.

Tic-tac, ja fas tard.
Són les huit, ja he tancat.
Tinc el peix venut,
tu tens el plat gelat.

Tic-tac, ja fas tard.
Has tingut quaranta anys
per canviar
tots els mobles trencats
i ara no, no puc dormir en aquesta habitació,
no, no vull més cartes sense contestació.

Vinc d'un silenci antic i molt llarg,
ja no m'esperes més als teus braços,
vinc d'una lluita sorda i constant,
vas emmordassar els nostres llaços.

Quiero que me escuches,
no harás que dude.
Juegas con el miedo
que yo nunca te tuve.

Hoy tiro las llaves
me llevo las maletas.
Siempre estuve fuera
yo en la calle y tú en la puerta.

Tic-tac, ja fas tard.
Són les huit, ja he tancat.
Tinc el peix venut,
tu tens el plat gelat.

Tic-tac, ja fas tard.
Has tingut quaranta anys
per canviar
tots els mobles trencats
i ara no, no puc dormir en aquesta habitació,
no, no vull més cartes sense contestació.

Vinc d'un silenci antic i molt llarg,
ja no m'esperes més als teus braços,
vinc d'una lluita sorda i constant,
vas emmordassar els nostres llaços.

Als abismes

He vist llum, la porta mig oberta,

he entrat sense fer soroll.

M’he quedat sorprès, no us hi sabia,

però us he reconegut a tots.

He escoltat, atent,

la teoria que ens farà transformar el món.

Chapeau, pel gran discurs, per l’oratòria.

Ara, em permetreu que parli jo.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Algú ha de cantar

que tot està per fer però no tot és possible;

comenceu, si us plau, així.

Que voler és voler i poder és poesia.

A quants haureu fet mal aquí?

Que l’univers ni escolta ni conspira.

Que créixer és adaptar el desig.

Que de tan immensa

que ens han fet la gàbia,

mai no sabem quan som a dins.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Volarà

Era una ànima en el cel la que anava a contratemps
com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps.
I somiava a cercar el cel com un àngel prepotent,
senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó.

I volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i es perdrà encegat per la claror que deixa la foscor
fugint de la por…

Ja no vol sentir més fred i al pensament hi té mar i cales,
i cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa!
Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les a sota veu.

I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos
i sortirà a l'aire germinal amb ulls d'infant que miren alt
i volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i estimarà sorprès de tant d'afecte i tant d'amor, sembrat sense intenció,
somiant a cercar el cel.

Ara és l'hora

Guardo el tresor que manté viva l’esperança
Quan cau la llum darrere els murs de l’opressió
Guardo el coratge que equilibra la balança
Quan ens envolten els dubtes en la foscor.

S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, fem un pas endavant per poder continuar avançant.


Tenim la força per arribar a la victòria.
Tenim història, una llengua i un país.
Tenim el compromís de totes les estrelles
Perquè ens dibuixin el camí que hem de seguir.

S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, fem un pas endavant per poder continuar avançant.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, no podran aturar el camí de la nostra llibertat.

Perquè ara és l’hora de ser els més valents
Perquè ara és l’hora de canviar el present
Perquè ara és l’hora de tirar endavant
per poder continuar avançant.

El que vull dir

En els mals moments
és millor dormir i no sentir.

El que va passar quan ens vam trobar,
no ho sé oblidar.

Amagar el cap a sota el coixí
i pensant en com jo t’ho podria dir,
per fi.

No sé ni quan ni com,
no sé ni què ni a on,
només sé que som dues gotes en el mar
que un dia s’han trobat
per casualitat.

Esperant que trobis el teu camí,
que jo sé que et portarà fins aquí,
amb mi.

Diguem quan podràs decidir
que vols estar sempre amb mi,
per fi amb mi.
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí
una petjada fosca quedarà ben clavada
al meu cor.

Vine amb mi o perdo la partida.
I el que et vull dir és t’estimo.

Sempre t’he buscat
fins que me n’he adonat
que et tinc al costat.

I quan t’he trobat
no he aprofitat l’oportunitat.

Adonar-me'n que el teu cor està ocupat,
no em fa dubtar,
penso lluitar sense parar,
tot per tu.

Passen hores, passen dies,
passen mesos, passen anys.

Tanta espera em desespera,
veig que el temps es va esgotant,
i el que et vull dir és...

Diguem quan podràs decidir
que vols estar sempre amb mi,
per fi amb mi.
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí,
una petjada fosca quedarà ben clavada
al meu cor.

Vine amb mi o perdo la partida.
Vine amb mi que tu ets la meva vida.
I el que et vull dir és t’estimo.

Mandíbula va, mandíbula ve

Arriba es teu dia,
avui no vas de tonteries.
Avui fijo que la lies,
nit de priva, nit de drogues,
nit de ties.
Carregat fins dalt de gomina,
avui serà sa teva nit.
Toca camiseta cenyida
per marcar un poc de pit.

Sa nit se comença a calentar,
ja tens es pols accelerat,
ja vas tot revolucionat,
vas a mil per hora
i no pots aturar.
I as final sempre hi ha baralla
i sempre s'arma un bon merder,
hala venga, a rompre cares!
Mandíbula va, mandíbula ve.

Mandíbula va, mandíbula ve,
mandíbula va, mandíbula ve,
mandíbula va, mandíbula ve,
ets es putu amo, ets es putu rei!

Sa cara se te desfigura,
ses pupil·les a punt d'explotar.
Sa nit se titula "locura",
estàs en un viatge espectacular.
I després mus cerques baralla
i mus armes un bon merder,
hala venga, a rompre cares!

No em dóna la gana

Vivíem en un món perfecte
mai et trobava cap defecte
tu em demanaves un moment
i jo encara que impacient
et regalava tot el temps

Vivíem en un món confós
on tot sol brindava pels dos.
Vas venir quan vas voler,
vas marxar quan vas poder,
vas marejar-me per no res

I encara que et creus amb el dret,
et creus les teves mentides.
Quan tot semblava veritat
estava tenyit de promeses maleïdes

I encara et creus amb el dret
d’alimentar poesies
I a mi em visita una espurna brillant de nit
Amb aires de rebel·lia

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc oblidar

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc perdonar

Vaig ofegar aquella innocència
Somiava nits a fons perdut
no és que pensés una venjança
però l’amor és com la dansa
que trepitja els peus del ruc

I encara crec que tinc dret
d’alliçonar-me la vida
m’has abandonat tu i encara vols
una resposta sense ira

I encara et crec que tinc dret
de curar-me les ferides
I a mi em visita una espurna brillant de nit
que em crida a la rebel·lia

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc oblidar

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc perdonar

Què va passa aquella nit
Quan tot es va destruir
Què va passar aquell matí
Quan tot el que érem va fugir
On va quedar el món perfecte

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc oblidar

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc perdonar

Semblava que fossis tu

He quedat amb mi mateix.
Al bar de sota casa als dos ens anava bé.
M’he vist prim, mal afaitat.
He convidat jo a tot, no m’he deixat pagar.
Sempre hem tingut un sentit de l’humor molt afí,
si ploro ho compenso amb un bon acudit.
Quan cadascú ha marxat pel meu costat m’he dit:
“Estic més bé”, això m’ha tranquil·litzat.
Per unanimitat, he decidit que avui volem descansar de tu.
Perquè jo, de tant en tant, m’he de donar una treva.
Perquè jo, quan no puc més, m’ho he de fer venir bé.
Ja sé que m'auto-enganyo. Ja sé que m'auto-enganyo.
Però no estem fent mal a ningú més.

He quedat amb mi mateix.
Tots dos estàvem fets un flam,
com sempre abans d’una cita.
Ella fa molt poc també s’ha separat.
Ens ha avisat que el fill dormia, que el volum controlat.
I hem pujat fins al seu apartament, ens hem assegut al llit.
Quan se m’ha llançat al coll, hem dit:
“Ara es el moment”.
Hem aclucat els ulls.
Semblava que fossis tu.
Perquè jo, de tant en tant,
m’he de donar una treva.
Perquè jo, quan no puc més,
m’ho he de fer venir bé.
Ja sé que m'auto-enganyo. Ja sé que m'auto-enganyo.
Però no estem fent mal a ningú més.

Deu ser tan dur cada cop que ensopegues amb una nova versió low-cost de mi.
Com t’ho deus fer?

Connectats

Surt el sol, mentre està plovent
ens mirem i es congela el temps
tant rebel i m'obres les portes del cel.

Hem ballat fins a l'infinit,
hem gaudit i ens ha faltat nit,
ets la mel que s'escalfa i fon el gel.

El matí m'agrada quan encara
no hem dormit,
I ens esmorzem a poc a poc dins
el teu llit.

La lluna es posa vermella
Quan descobreix el teu art.
I ens hi posem tant fort
que portaríem la vida a Mart.
Quan els dos som un,
descobrim un món profund,
I donem llum a mil ciutats,
Vam néixer per ser connectats.

Quan sortim, es quan embogim
Ens trobem quan ens perd l'instint.
Som dos gats que fugim saltant
terrats.

No hi ha port, on poder atracar;
un vaixell que no sap on va.
Naufraguem i ens deixem endur pel vent.
Si ens trèiem la roba és quan
tenim súper poders.
i per una estona som els reis de
l'univers.

La lluna es posa vermella
Quan descobreix el teu art.
I ens hi posem tant fort
que portaríem la vida a Mart.
Quan els dos som un,
descobrim un món profund,
I donem llum a mil ciutats,
Vam néixer per ser connectats

Equilbrios infinitos

A Pau el va deixar la nóvia
quan tenia setze anys.
Va fe classes de guitarra
i es va comprar un Mac.

Ell volia ser l’estrella,
tindre likes en Instagram.
Pau volia la polsera,
ser l’artista als festivals.

I ara Pol és el més guai!

Equilibrios infinitos, supernovas, meteoritos.
Sinfonías circundantes contra monstruos y gigantes.
Precipicios de esperanzas, imantadas avalanchas.
Viajaremos a Acapulco, pa’ que estemos juntos!

Cáceres, Teruel, Sevilla,
en l’agència li han buscat.
Li han fet creure que ell valia.
S’ha imposat la realitat.

Pol no torna mai al poble,
diu que allí tot està igual,
que els amics fan el de sempre.
Ell és l’únic que ha canviat.

I ara Pol és el més guai!

Equilibrios infinitos, supernovas, meteoritos.
Sinfonías circundantes contra monstruos y gigantes.
Precipicios de esperanzas, imantadas avalanchas.
Viajaremos a Acapulco, pa’ que estemos juntos!

Lars von Trier, Tarantino,
Reykjavik, Moscú, Nairobi,
Avidesa, Curro i Cobi.

Equilibrios infinitos, supernovas, meteoritos.
Sinfonías circundantes contra monstruos y gigantes.
Precipicios de esperanzas, imantadas avalanchas.
Viajaremos a Acapulco, pa’ que estemos juntos!
credits

T'escric

Per què escric? Serà que em bullen les entranyes,
o que t'estranye al meu pis.
Per què escric? Seran les pors que m'acompanyen,
que s'esborren entre els dits...

Jo no vull drames, del que tinc ganes
és que em berenes, jo vull verbenes amb tu
i que tornes a encendre'm les venes
perquè a penes et tinc al davant ni al damunt.

Distàncies llargues que desesperen
Escric, perquè tinc fam de tu!
M'esborre les llàgrimes dels ulls
i m'alimente d'estes frases.

Escribo recordando aquel verano en el que nos conocimos
recordando la pureza de aquella amistad
todo el mundo hablaba y criticaba por la espalda
pero eso no nos importaba, eso nos daba igual

recuerdo caminando por el parque de la mano
y tumbados en la hierba para fumar
nos contábamos la vida y nos reíamos sin pausa
esa es la causa por la que escribo ahora en la intimidad

Pinte els llençols de records al dormir,
sue tinta a les nits,
m'arreplegue les rimes que em cauen del pit
i les munte en el llit.
Destil·le el verí que ja no em puc tragar,
escric en lloc d'esclatar
perquè em sobren motius per cremar
al teu costat altre instant.

T'escric perquè em bullen les entranyes,
perquè t'estranye al meu pis.
T'escric, seran les pors que m'acompanyen
que s'esborren entre els dits.

Rime les penes amb rialles.
Em curen les cançons
que no parlen de victòries
somiadors, rodamóns, trobadors,
col·leccionistes de tresors.

Rime caderes amb esperes,
rime per canviar-ho tot
i no deixar d'estimar-te, paraules enllace,
per viatjar fins a tu, per tornar a trobar-te.

Desde que te fuiste me asomo a la venta
y busco tu reflejo en el cristal
e intento encontrar esa luz
que apagaste al marchar y no estas.

Desde que te fuiste no puedo volar
las palabras no me salen
y todos los sabores me saben a na
me faltan tus colores en las sabanas.

Pinte els llençols de records al dormir,
sue tinta a les nits,
m'arreplegue les rimes que em cauen del pit
i les munte en el llit.

Destil·le el verí que ja no em puc tragar,
escric en lloc de esclatar
perquè em sobren motius per cremar
al teu costat altre instant.

T'escric perquè em bullen les entranyes,
perquè t'estranye al meu pis.
T'escric, seran les pors que m'acompanyen
que s'esborren entre els dits.

Càpsula d'emergència

Ales mires del cel,
ones ultraviolades, infraroges.
Entre el submarinista i el peix que no sap on va,
entre els ossos calcificats, cèl·lules.
Bullen partícules d'H2O al sòtil despintat,
entre sistemes solars, entre l'espai perdut.
L'astronauta camina amb la seguretat de saber
que els ampers són el voltatge partit per la resistència.
Camina sense escrúpols per ser com és,
i no s'expressa obertament perquè no pot.
És així, l'astronauta,
i es mira el cel desconcertat:
ones alfa, ones gamma.

Diu que vola

Aquella mami em va fer perdre el temps
les coses bones tarden el seu temps
Diu que vola, quan la mires fixament
Diu que vola, quan la mires fixament

El pare em va dir un dia: “escolta’m tu no facis drogues, no són bones”
li dic que tu ets molt pitjor, em tens fet merda el cora
que segueixo a l’estudi, altes hores
em volen tallar les ales

Em faré ric, em faré ric (nah)
sono fresc, speed
sono a Chile i a Vic
des de dalt ets petit

(No sé fer-me gran, jo no em vull fer gran..)

Aquella mami em va fer perdre el temps
les coses bones tarden el seu temps
Diu que vola, quan la mires fixament
Diu que vola, quan la mires fixament

Son las 6 de la mañana y yo rumbo pa’ el estudio
No te hago perder el tiempo, porqué mi tiempo es tuyo
He caído en las drogas pero yo no me destruyo
porqué sé que tu eres mía y tu sabes que soy tuyo

Tu mirada me cambió, porqué sé que es verdadera
No me sirven las demás si te tengo a mi vera
Y mi padre me enseñó lo primero es el respeto
Dice que la hago volar y la subo hasta el cielo

Aquella mami em va fer perdre el temps
les coses bones tarden el seu temps
Diu que vola, quan la mires fixament
Diu que vola, quan la mires fixament

Als nostres avis

Temps, va passant i fa arribar altres nous
Temps, a l'oblit es van quedant els sentiments,
Com una llum en la nit al mig del desert,
Que no se l'emporte el vent....


Tot, tan de pressa , tanta gent buscant diners,
Res no els importa, el seu negoci va primer
Passant per sobre dels records de tanta gent,
Tampoc importa que van fer...


Ja ningú veu eixes històries que els avis ens van contar,
Ja ningú escolta, és tot soroll dins d'aquest món accelerat


Volem volar, sentir el vent, trobar eixa tranquil·litat,
Recuperar els sentiments d'aquells que ens van ensenyar
El dolç parlar d'aquesta terra amb tantes possibilitats,
Tot un poble per estimar...


Res, d'aquella terra on llaurar no queda res,
On van créixer les arrels de tanta gent,
Que amb suor va treballar per als seus nets,
De tot allò no queda res...


Hui, els diners van per damunt dels sentiments,
De la terra, del passat i del present,
Tantes coses per protegir es van desfent
Als nostres avis esta cançó dediquem

El senyal que esperaves

Fes-me lloc que ho intentaré.

Sortirem d’aquí.

Ara escolta’m bé:

crec en tu perquè no he sabut

ni sé endevinar-te

els ulls o predir-te el gest.

Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu.

Ara ho tinc tan clar:

no hi puc veure a contrallum.

I potser el que he dit t’ha caigut tan lluny,

als afores, en un descampat perdut.

Vull un altre intent:

i si aquesta cançó fos,

per fi, el senyal que esperaves?

I si no existís el millor moment?

I si et cal saltar per tornar-te ocell?

I que diguin missa!

I que ens diguin folls!

La veu dels covards,

dels desperta pors

aquest cop només serà una remor.

Confondrem els planys

entre el vent d’un bosc

que ja és tan petit quan girem els ulls…

Quasi hi som, quasi hi som.

Escriurem el final tots dos,

anem molt bé si també et tremola el pols.

He somiat la ciutat mil cops, hi arribem de nit,

caminem ben sols, per carrers estrets,

empedrats i molls; de fanals groguencs,

d’infinits balcons.

Em dius:

“Tant de bo no estiguéssim sols.

Si sortís algú a desitjar-me sort…”.

I jo et dic:

“Hi són. Que no els sents com canten?”.

Escriurem el final tots dos,

anem molt bé: tenim por.

Escriurem el final tots dos, lluny d’aquí.

L'amor

L’amor, tothom en parla i ningú sap el què és
l’amor pots ser tu pot ser roma al revés
l’amor es té t’atrapa o s’escapa
l’amor es fa de peu o de quatre grapes

L’amor que d’on consol
l’amor que marxa quan un balla sol
l’amor que incendia tot el món sencer
l’amor que s’apaga i no pots fer-hi res

L’amor d’estiu
no dura gaire però et fa sentir viu
el primer amor
passi el que passi pesa en el record

Hi ha tants amors com maneres de viure
potser el més distret deu ser l’amor lliure
l’amor de pel·lícula és dels més esperats
però algú t’ha de dir que mai arribarà

L’amor que d’on consol
l’amor que marxa quan un balla sol
l’amor que incendia tot el món sencer
l’amor que s’apaga i no pots fer-hi res

L’amor d’estiu
no dura gaire però et fa sentir viu
el primer amor
passen els anys i pesa en el record

L’amor impossible és l’amor que no he tingut
l’amor a l’art és l’amor amb qui he viscut
sempre hi ha una cosa allà on l’amor si posa
sempre hi ha un moment on tornar-te cantar
la millor cançó d’amor

L’amor d’estiu
no dura gaire però et fa sentir viu
el primer amor
passen els anys i pesa en el record

L’amor mai va sol necessita d’algú
menys l’amor de déu que aquest va un xic perdut
l’amor cortès l’amor per interès
et canto amb el cor, una cançó d’amor.

No n'hi ha prou amb ser català

Quin muermo, quin rotllo, quina merda de 6 milions.
No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom.
Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de mes,
tant els hi fot que voti Fraga, Pujolet o el rei.

Espanya, Burundi, o Catalunya, tot és igual.
Les dretes, les esquerres o ve el centre, tant els hi fa.
Et diuen que ets idealista i que el temps ja t´ho canviarà,
que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.

Oooa, no n´hi ha prou amb ser català
Aaao, per molt que siguem una nació
Oooa, no n´hi ha prou amb ser català
Aaao, cal que ho tinguem molt clar.