Veure que hi ha vides vivint entre reixes,
veure aquell nen plorant perquè se sent feble,
Son els peons d'una partida d'escacs.
Que lluiten per poder arribar al final i obrir les
portes que s'han tancat quan sempre eren obertes,
tanques, cadenes d'ignorància fan veure,
que no es possible salvar tants refugiats.
S'apropien les vides de persones espantades, jugant amb les seves pors,
ensorrant les seves cases.
Fan d'aquest silenci, ressò de les seves armes, "power europeu."
I crida: No tancaran
les fronteres que separen aquest mons tant desiguals, per dignitat, per orgull i llibertat.
Ombres que han cobert de foscor aquests pobles, amagant aquests mars de persones, que s'han vist molt a prop del final.
Refugiant-se des les bales que sortien de les armes que han tacat de sang moltes memòries, que han tenyit els carrers d'injustícies, esborrant-los-hi la identitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada