T'estime si he begut

És un amor alcohòlic, quan va sobri és amnèsic.
No recorde si és empíric.
Segur que és etílic,
piripi, psicodèlic, a 10.000 quilòmetres de ser modèlic.
Al fons del teu melic m’he deixat una arracada,
la recuperaré la setmana passada.
L’ampolla és una fada que em llança fletxes d’or,
la ressaca em clava fletxes de coure en mig del cor.
Oh no! He tornat a no beure,
he tornat a la senda de no recordar-te,
i en mig del desastre complint el meu deure,
m’obligue a tornar a beure dissabte.
Ja sé que la meitat de la lletra no l’enteneu,
però vos agarra el ritme i vos “desmeleneu”,
vos se fa la figa aiguaneu,
comença el desglaç al perineu.

T’ESTIME SI HE BEGUT,
I SI NO HE BEGUT T’OBLIDE,
I M’AMOLLE CARA AL TINDER,
T’ESTIME SI HE BEGUT,
I SI NO HE BEGUT T’OBLIDE,
SEGUR QUE NO HEU LLEGIT EL LLIBRE.

Al meu jardí ebri tu ets Adonis, jo Afrodita,
però si estic abstèmia tú no me vuelves loquita,
no queria verte pero con dos copitas,
yo me puse calentita (ahí viene mi crush!)
Pa’ sucar pa, sexi la mirada,
24/7 quan estic embriagada.
Amb tu no em funciona l’aigua clara,
jo quan no tinc alcohol sue de la teua cara.
Quina nit! Tot per l’aire rebolcons.
Quina nit! Arrapades i suors...
Uf! Com dos gats pels carrerons.
I al matí el sol ho destrossà tot.
Vaig obrir els ulls, vaig arreplegar la roba,
vaig fugir d’allí sense deixar-te cap nota.
Tu ja no m’agradaves, jo no volia res,
El nostre amor sols funciona amb dos cocktails de més.